- Primer. El nostre suport a aquesta iniciativa ciutadana perquè el sistema de peatges actual a Catalunya respon únicament a l’interès d’enriquiment de les empreses concessionàries.
- Segon. Denunciem la falsedat de l’argument de la suposada recuperació de la inversió en la infraestructura que s’esgrimeix per mantenir l’actual sistema de peatges català, ja que en molts dels casos, durant aquest anys que han durat les concessions s’ha amortitzat i molt el cost de construcció de les autopistes, sense que s’hagin volgut generar ingressos suficients per articular un transport públic alternatiu, més eficient i més competitiu que el desplaçament en vehicle privat. Per aquesta raó no tan sols creiem injustos els actuals peatges, sinó que a més pensem que no seria justificable que el rescat anticipat d’aquestes infraestructures generés cap cost a l’Administració ni a la ciutadania, com tampoc criem que hi hagi cap necessitat de construir infraestructures viàries paral·leles pel transport privat.
- Tercer. Reclamem que els peatges d’infraestructures no amortitzades siguin gestionats per consorcis públics i que els criteris de l’establiment d’un peatge qualsevol siguin mediambientals, d’eficiència econòmica i de finançament creuat del transport públic alternatiu per part del transport privat.
- Quart. Instem a la ciutadania, a les organitzacions veïnals, a les organitzacions polítiques, als sindicats, a les associacions ecologistes i de promoció del transport públic que articulin una resposta contundent, unitària, sostinguda en el temps i transversal a totes les capes de la població, vers un model de mobilitat socialment més just, més sostenible i més racional, establint l’ordre de prioritats, on el centre de les polítiques sigui la ciutadania i no els interessos privats de les concessionàries. No és raonable que just quan augmentava la demanda de transport públic (en nombre absolut de viatges), es retalli l’oferta de serveis des de diferents àmbits i que s’apugin les tarifes, mentre que els possibles ingressos per finançar-lo, millorar-lo i abaratir-lo, provinents del transport privat, queda en mans de les concessionàries privades.
- Cinquè: Fem constar que totes les autopistes de pagament a Catalunya, tret de dues que són de titularitat estatal, són de titularitat de la Generalitat de Catalunya que fa anys -durant el mandat de Jordi Pujol (CiU)- va apostar per aquest tipus de vies de pagament. El resultat d’aquesta aposta és que actualment el 67% de les vies ràpides a Catalunya són de peatge, sense alternativa eficient en transport públic, ni alternatives gratuïtes pel transport privat.
- Sisè: Denunciem que és injust allargar les concessions dels peatges a les autopistes catalanes i valencianes per rescatar els peatges de les autopistes de la Comunitat de Madrid, pràcticament en mans les mateixes concessionàries que les autopistes catalanes. Però també denunciem que es vol disfressar de conflicte territorial el que és un pur negoci privat, que estreny les butxaques dels catalans i les catalanes. En aquest sentit ens preguntem si pot induir a un possible conflicte d’interessos el fet que Salvador Alemany, que assessora el Govern en matèria econòmica i pel Pacte Fiscal, tot presidint el CAREC, sigui la mateixa persona que presideix Abertis, la principal empresa concessionària i recaptadora de les autopistes de Catalunya i Espanya. En aquest sentit, hem de recordar que ja al novembre de 2010 PP i PSOE, amb el suport de CiU, van decidir al Congrés espanyol compensar amb vuitanta milions d’euros les pèrdues de les autopistes radials de l’àrea de Madrid.
Assemblea d’EUiA del Transport i les Telecomunicacions
No hay comentarios:
Publicar un comentario