Sobre les retallades i les pujades de Tarifes al Transport Public

Davant els acords al Consell d'administració de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i dels de la direcció de TMB, l’Assemblea de Base d’EUIA del Transport i les Telecomunicacions ens posicionem amb:


1º El nostre rebuig a les pujades escandaloses aplicades a Transports Metropolitans de Barcelona (la pujada de la targeta T-10 en un 12%, fins als 9,25 euros i l'arribada del bitllet senzill als dos euros amb un augment del 38%). Aquestes mesures van clarament en contra de la nostra idea del Transport Públic com una política social igualadora i menys en el temps de crisi que estem vivint, ja que aquestes pujades son molt superiors al IPC interanual de Catalunya i que incrementen la despesa a les capes més desfavorides de la població que precisament són les utilitzen més en termes percentuals aquest tipus de transport. La mobilitat afecta també a la productivitat de l’economia. Per tant un bon transport públic a l’abast de tothom es clau per ajudar a sortir de la crisi.

2º La nostra decepció per que no s’han adoptat mesures més valentes per promoure l’ús del transport públic en els desplaçaments forçats per feina o estudi (títols de transport específics pel desplaçaments forçats), ni per les rendes baixes. Trobem clarament insuficient la creació de la T-Trimestre per als aturats a meitat de preu, ja que nosaltres estem per la gratuïtat o el preu realment simbòlic.

3º Exigim un debat seriós sobre les formes de finançament del Transport Públic, ja que tots aquests anys , s’ha demostrat que pujades per sobre del IPC als usuaris i usuàries, no han fet disminuir el dèficit. Aquest nou sistema de finançament que reclamem ha de estar basat en el següents eixos:

a) Congelació de les tarifes com a mínim d’acord a l’ IPC.
b) Buscar noves fonts del finançament del Transport Públic, que inequívocament han de venir del Transport Privat, causant dels costos socials i mediambientals, costos que fan augmentar la Despesa Pública que tant es diu que es vol retallar.
c) Cal implementar seriosament la Tarificació Social (per gent aturada, rendes baixes, joves...) dins dels criteris tarifaris del transport.
d) Simplificació Tarifaria i Fidelització d’usuaris i usuàries. La creació de nous títols integrats que abarateixin i fidelitzin la utilització del transport públic, introduint el pagament per mitjà de domiciliació bancària i la possibilitat de fraccionament. Cal un títol ANUAL de transport amb preus trencadors
e) Racionalització de les zones tarifaries, tot eliminant la desproporció que representa un canvi de zona.

4º Creiem que la tendència horària del Transport Públic ha de ser d’augment de franges horàries, no de disminució d’aquestes. Però això estem en desacord amb el tancament els dissabtes del ramals urbans dels FGC i dels rumors (sembla que no materialitzats) de tancament també del Metro.

5º Manifestem el nostre rebuig a la eliminació de línies de bus, i en concret, la eliminació els diumenges i festius de la majoria de Bus de Barri, ja que els i les usuàries que fan servir aquest servei, son gent gran que NO té cap altra alternativa de Transport Públic. El principal problema del bus són la seva baixa velocitat comercial i les seves freqüències, no l’excés de línies. Aquesta capil·laritat que donen les línies de Bus està desaprofitada, per manca d’una organització seriosa i eficient de la xarxa

6º Som contraris a la mesura anunciada d’augment del temps d’espera en les estacions en el Metro, ja que el Transport Públic ha de ser competitiu envers al Transport Privat, també en termes de temps empleat en fer un recorregut.

7º En termes cívics no trobem cap lògica a que es pugi el Transport Públic (que té efectes positius cap a la societat) i a la vegada l’Ajuntament de Barcelona abaixi les taxes de la grua, que tan sols pateix i paguen, la gent incívica. Més aviat , creiem que s’hauria d’incentivar les conductes cíviques, que representen la gent usuària dels Transport Públic..

Renovem el nostre compromís per un Transport públic i de qualitat , i per una mobilitat sostenible i justa socialment.

ASSEMBLEA DE BASE D’EUIA DEL TRANSPORT I LES TELECOMUNICACIONS

Davant la convocatoria de vaga del transport sanitari urgent i no urgent

Davant la convocatoria de vaga del transport sanitari urgent i no urgent l’Assemblea d’EUIA del Transport manifesta el següent:

1º Recolzem totalment aquesta vaga ja que no creiem justificat la reducció del 6% del temps de treball, , anunciat pel Departament de Salut, i la decisió de la patronal de mantenir la rebaixa salarial d'un 2,5%. La ciutadania i els treballadors i treballadores del Sector de Transport Sanitari NO mereixen aquestes mesures INJUSTES.

2º La reducció del temps de treball comportarà que el temps de resposta s’allargarà en alguns casos fins 50 minuts, i això vol dir que amb determinades malalties “ja no es pot fer res”, com en el cas d’una parada cardiorespiratòria. A més, i gràcies a una altra retallada, la supressió dels serveis d’urgències a alguns CAP, aquesta reducció arriba quan la demanda dels serveis de transport augmentarà per aquesta circumstància.

3º Aquesta reducció del temps de treball equival a 83 ambulàncies menys, (tenint en compte que cada ambulància treballa 12 hores al dia), cosa que afectarà igualment comportarà augmentar les asimetries territorials del dret als serveis d’emergències mèdiques i al transport sanitari, en general. A més aquesta reducció és retroactiva. Això vol dir que la retallada en termes reals no és del 6 %, si no del 14 % a partir del juliol.

4º Tampoc es justifica la disminució dels salaris del treballadors, ja que totes les empreses del sector han tingut beneficis aquest any. Els treballadors del sector ja van acceptar la reducció d’un 2,5% del sou en l’acord signat el 2010. (ho van fer a resultes de la rebaixa del 5% aplicada als funcionaris, que va decretar el Govern.) L’acord finalitzava el passat mes de juny, quan s’hauria d’haver recuperat la massa salarial. La patronal ha també incomplert aquest pacte.

5º En el transport sanitari No urgent ens trobem davant d’un deteriorament real de la qualitat assistencial, que repercutirà directament en els ciutadans i ciutadanes que necessitin aquests serveis, i no tinguin la possibilitat de poder sufragar el cost d’un servei privat de transport sanitari, de la mateixa manera que això posa en risc els llocs de feina dels treballadors i treballadores que en aquests moments estan prestant aquest servei.

18 de Juliol del 2011

favor de la gratuitat als Transport Publics de la gent Aturada i gent de rendes baixes

En compliment dels acords de l’Assemblea Verneda-Sant Martí i després d’una primera ronda de contactes i consultes hem acordat,

Fer acte reivindicatiu i informatiu

Dimarts dia 12 de juliol a les 10:00 davant l’OTG-VERNEDA i parada de metro Bac de Roda (línia 2), a Rambla Guipuscoà, 33 de Barcelona.

De nou a les 17:30 a la parada de metro Sant Martí ( Línia 2), concentrant-nos a la pça. Ram del Aigua.

Es demana als receptors feu extensiva la convocatòria demanant la màxima participació i suport.

* Eduard Milan i García
En nom de l’Assemblea Verneda-Sant Martí

RESOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA DE BASE DEL SECTOR DE LES TELECOMUNICACIONS D’ESQUERRA UNIDA i ALTERNATIVA:

Ante el anuncio por parte de TELEFONICA de medidas “drásticas” para reducir los costes laborales y el anuncio de la destrucción de empleo en TELEFONICA DE ESPAÑA entre 10.000 y 15.000 empleos; y la aplicación del artículo 52 b del estatuto de los Trabajadores para despedir trabajadores , así como la situación general del Sector , queremos manifestar lo siguiente:

• Es un escándalo que TELEFONICA, una empresa líder en beneficios (es la primera empresa española en la Historia que consigue llegar a los 9 ceros de beneficios, es decir, 10.167 millones de euros de beneficio en 2010) se plantee reducir su plantilla y menos a costa del erario público. Debemos recordar que las 17 personas que forman su Consejo de Administración se han repartido 27 millones de euros en bonificaciones ¿Si la primera empresa española despide a entre 10.000 y 15.000 trabajadores, cuántos trabajadores despedirán las demás empresas españolas que no ganan tanto, e incluso pierden? ¿son éstas recetas aceptables en un país con 4,5 millones de parados?

• Nos parece moralmente reprobable que esta misma empresa, Telefónica, con esos inmensos beneficios, aplique el artículo 52 b del Estatuto de los Trabajadores (despedir a quien se acoge bajas médicas) para luchar contra el absentismo. Es una medida ridícula e inútil. Entendemos que la Salud Laboral, tema que nos preocupa enormemente, debe abordarse desde la prevención y con adopción de medidas correctivas en cuanto a riesgos laborales que generan ese absentismo, nunca desde una óptica disciplinaria, que tan sólo culpabiliza al enfermo o a la enferma , pero no soluciona ni cura nada.

• Apoyamos, secundamos y animamos a la plantilla a participar en cuantas movilizaciones convoquen los distintos Comités de Telefónica en contra de las anteriores medidas, así como nos solidarizamos con las personas que han sido despedidas en Telefónica. • Recordamos que las Telecomunicaciones son esencialmente un servicio público y que las políticas publicas deben ir a encaminadas prioritariamente a ese objetivo, por encima del mero negocio privado de las operadoras.

• Reiteramos lo que decíamos en los años de crecimiento exponencial del negocio en el Sector de las Telecomunicaciones, y lo abundamos ahora que se ha producido un supuesto estancamiento del negocio en el Sector: Estamos convencidos de que la competencia de los operadores de telecomunicaciones debe basarse en servicios, en calidades y en precio, NUNCA en condiciones laborales a la baja. La competencia en los términos actuales no contribuye a desarrollar un escenario de las telecomunicaciones ni socialmente sostenible ni económicamente eficaz ni incentiva la inversión ni el desarrollo tecnológico. Desgraciamente el actual modelo tiene como resultado salarios en general bajos en el Sector y precarias condiciones laborales, y servicios de poca calidad a precios muy altos (en comparación con otros países europeos)

• Proponemos como alternativa a la destrucción y precarización de empleo en el Sector, la firma de un Convenio de Sector para garantizar unas condiciones mínimas de partida para todo el mundo que trabaja en él, independientemente de empresa en que lo haga, contrata o subcontrata, pudiendo ser mejoradas lógicamente por los Convenios de Empresa. Se debe legislar para que dicha adscripción sea obligatoria para obtener la licencia de operador.

Solicitamos a los trabajadores y trabajadoras que mantengan un actitud firme en defensa de sus derechos en el Sector, así como el carácter de Servicio Publico del Sector. Igualmente solicitamos a las organizaciones sindicales sin menoscabo de la legitima diversidad y pluralidad de criterios, sean capaces de tender puentes para mantener posición unitaria y firme frente a las agresiones que hemos denunciado en esta resolución.

BARCELONA, 30 de Marzo de 2011