El 10 de desembre, ICV-EUiA de Badalona ha convidat a tothom aser a les 11 del matí a l´estació de Renfe de la ciutat, a participar en un acte reivindicatiu, l´objectiu del qual és que la instal•lació d´ascensors a l´estació sigui una realitat el 2009.
L´acció va consistir en viatjar de Badalona a Montgat amb una maleta, una crossa, un carretó, un cotxet de nen, una cadira de rodes… I totes les dificultats que es trobin per a salvar les escales que connecten amb l´andana direcció Montgat, es van apuntar per a presentar una queixa a Renfe.
La situació canvia radicalment a l´estació de Mongat ja que es pot experimentar la facilitat per accedir a les andanes.
Aquesta és la nostra reivindicació per a Badalona, perquè "tothom podem ser discapacitat funcional en algun moment de la nostra vida, no és una cosa que afecta a una part de la població, ens afecta a tots".
Des de fa uns quants anys que la coalició demana la millora de l´accessibilitat a l´estació de Renfe de Badalona amb la instal•lació d´uns ascensors. Des de 2007 hi ha una partida aprovada en els Pressupostos de l´Estat, però l´obra no s´executa. Per al 2009 s´ha tornat a demanar l´obra, que milloraria l´accés per a tothom a les andanes de Badalona. La coalició ICV-EUiA espera que Renfe es prengui seriosament el problema i que actuï.
miércoles, 10 de diciembre de 2008
martes, 2 de diciembre de 2008
Sobre les noves Tarifes del Transport Public

1º El nostre suport a la mesura de la creació per al pròxim curs escolar de la T-12 que servirà de transport gratis per a menors d'entre 4 i 12 anys, tal i com hem proposat varies vegades des de la nostra Assemblea, com a mesura del foment del ús del transport públic i la creació d’aquest hàbit. Lamentem que aquesta targeta tingui un cost injustificat d'expedició de 35 euros, i que no entri en vigor el 1 de gener del 2009, si no el 15 de setembre del 2009.
2º El nostre rebuig a la pujada del preu de la targeta T-10 d'una i dues zones a Barcelona un 6,94% el 2009. Aquestes targetes de 10 viatges vàlids per a l'àrea de Barcelona, juntament amb les T-10 de tres a sis zones i la Targeta 50/30 que s'incrementaran al voltant del 6%, són els títols més utilitzats, amb prop el 80% de validacions. Aquestes mesures van clarament en contra de la nostra idea del Transport Públic com política social igualadora, ja que aquestes pujades son molt superiors al IPC interanual de Catalunya que actualment és del 3,6 %, i que incrementant la despesa a les capes més desfavorides de la població que en termes percentuals utilitzen més aquests tipus de transport.
3º Els usuaris més nombrosos del transport públic son gent treballadora, estudiants i població amb menys recursos. Davant una situació de crisi econòmica com l’actual considerem que és el moment d’aplicar unes tarifes en funció de la renda que tingui en compte les situacions d’atur, que discrimini la tipologia del desplaçament (forçat o no forçat per motius laborals, sanitaris, etc. ) i que pugui arribar a la gratuïtat en el casos de les rendes més baixes. Aquest plantejament va més enllà del estudi proposat per l’ATM de revisió tarifaria únicament a les famílies nombroses.
4º Renovem el nostre compromís per un Transport públic i de qualitat , i per una mobilitat sostenible i justa socialment.
ASSEMBLEA DE BASE D’EUIA DEL TRANSPORT I LES TELECOMUNICACIONS
Publicado por
Assemblea del Sector d'EUIA del Transport i les Telecomunicacions
en
12:35
No hay comentarios:


Etiquetas:
Transport Public
lunes, 1 de diciembre de 2008
Contra la privatització d'ADIF
NO A LA PRIVATITZACIÓ DE ADIF (abans RENFE)
CONTRATACIÓ I FORMACIÓ IMMEDIATA DEL PERSONAL NECESSARI PER UN SERVEI FERROVIARI DE MERCADERIES PÚBLIC I DE QUALITAT
L'empresa pública ADIF ha fet el següent anunci, que aquí extractem:
“ANUNCIO DE CONTRATO DE SERVICIOS, SUJETO A LA LEY 31/2007 Resolución de la Entidad Pública Empresarial ADMINISTRADOR DE
INFRAESTRUCTURAS DE FERROVIARIAS, de fecha 31 de octubre de 2008, por la que se anuncia la licitación por Procedimiento ABIERTO del contrato:
a) Descripción del contrato: PRESTACIÓN DE LOS SERVICIOS DEMANIPULACIÓN DE UTI´S, MANTENIMIENTO DE MEDIOS DE MANIPULACIÓN, ALQUILER DE MEDIOS DE MANIPULACIÓN, MANIOBRAS, CONTROL DE ACCESOS Y FACTURACIÓN, EN LAS TERMINALES DE GRANOLLERS, BARCELONA-MORROT, BARCELONA CAN TUNÍS, TARRAGONA PUERTO Y CLASIFICACIÓN, TARRAGONA CONSTANTÍ, PLA DE VILANOVETA Y FLIX Y ZARAGOZA PLAZA.
8.- Obtención de documentación e información:
a) Entidad: Entidad Pública Empresarial Administrador de Infraestructuras Ferroviarias.
b) Domicilio: Jefatura de Gabinete de Contratación y Compras (Servicios Logísticos) de la Dirección de Contratación y Compras, de la Dirección General de Explotación de la Infraestructura, sita en C/ Agustín de Foxá, s/n . Edificio 21, 2ª planta Estación de Madrid-Chamartín, de 9:00 a 14:00 horas.
c) Localidad y código postal: Madrid - 28036
d) Teléfonos: (+34) 91 3007532 y (+34) 91 7488749
e) Fax y correo electrónico:(+34)917488896. (+34)913007612mjcano@adif.es; jlgdelgado@adif.es y rmoraleda@adif.es
10.- Presentación de las Ofertas:a) Fecha límite: Hasta las 12 horas del día 1 de diciembre de 2008”
Aquest anunci significa un pas més en la privatització i externalització de l'empresa pública ferroviària ADIF (abans formant part de RENFE). Amb aquesta adjudicació les Terminals de contenidors i mercaderies de tota Catalunya i Aragó, com ja està passant també en la resta de l'estat espanyol, passaran a ser gestionades i dirigides per l'empresa privada. Amb això tot el procés, que va des de l'entrada de camions a la Terminal, la facturació, la manipulació de la càrrega als vagons, l'arrossegament d'aquests per les màquines tractores, les diferents maniobres que es realitzen, el control dels accessos, passa a ésser d'àmbit privat, quedant ADIF com una simple marca, un embolcall que per fora aparenta ser una empresa pública però, una vegada se li treu aquesta marca o paper, en realitat és tot privat.
Els gestors actuals de ADIF, els mateixos que han coexistit amb tot tipus de governs, ja fossin del PSOE, o ja fossin els governs d'Aznar i Cascos del PP, l'única cosa que aporten és la seva capacitat de fer guanyar diners a l'empresa privada i la seva incapacitat manifesta de gestionar una empresa des de l'òptica pública, és a dir, en benefici de la ciutadania. La necessària innovació que defensem per al nostre sector, es sembla en no-res a la innovació que fan aquests gestors (res de nova, per cert, i amb resultats molt negatius com es pot comprovar amb el sector financer) que és la de buidar de contingut una empresa pública que és necessària i estratègica en el desenvolupament econòmic de la resta de sectors productius del país . Quan hi ha una penúria de personal, i els treballadors i treballadores han de multiplicar les seves funcions a aquests gestors els sobra el personal ferroviari. De bojos.
No és acceptable que un govern que es diu d’esquerres faci exactament el mateix que va fer un de dretes en aquest cas. La llei ferroviària neoliberal que el PP va aprovar en solitari en la seva etapa de majoria absoluta, amb l'oposició d'entre altres, d’IU (EUIA) i dels sindicats, no ha estat ni derogada ni reformada. No només això, si no que el desenvolupament d'aquesta llei, es segueix fent amb els mateixos principis privatizadors que en l'etapa anterior, privatitzant el benefici econòmic i confonent el benefici econòmic d’alguns amb el benefici social de tothom (ja hem vist els resultats d'aquesta confusió i aquesta política en el sector financer internacional).
Ens preguntem si no deuria un govern d'esquerres defensar que existeixi una empresa pública en el ferrocarril. No hauria per contra, ordenar i gestionar el col·lapse del transport per carretera, i els seus efectes més nocius com són els mediambientals, o els de la resta de sectors productius que tenen en la logística un factor clau per a ser eficients, o com els de seguretat viària en carreteres, o com els del canvi del model energètic... , i ja per no parlar per la “popular” convergència europea, que per a altres coses (65 hores setmanes, la directiva de “la vergonya” sobre Immigració, etc.) ens presenten com directives no discutibles i d'obligat compliment, però que s'obvien en el cas del transport ferroviari de mercaderies. L'Estat Espanyol transporta només el 3%, en comparació al 8% de mitjana en la Unió Europea... Per això mateix, no seria més lògic potenciar ADIF com empresa pública, quan política estratègica que és per al país, en lloc de lliurar les seves terminals a la privada?
Exemples que l'actual política no condueix a un objectiu estratègic com país, hi ha molts. Anglaterra va privatitzar tot el ferrocarril sota el mandat conservador de Margaret Thatcher. Als pocs d'anys va haver tal caos i desastre d'accidents, de retards, de deterioració del servei, que l'Estat va haver de tornar a fer-se càrrec d'ell. El sector privat només va accedir al ferrocarril per a guanyar diners, cosa lògica, ja que per definició, l’ únic objectiu del sector privat és guanyar diners i com més, millor. No van invertir gens, no van innovar gens. Només van usar el que l'Estat els havia deixat. L'únic sector privat que podria salvar-se d'aquesta definició (l’ únic interès és el benefici econòmic) són les cooperatives i les ONGs. Aquesta clar que ADIF no és ni una cosa ni altra.
Esquerra Unida i Alternativa defensa els governs d'esquerra, amb programes d'esquerra. Mai hem estat neutrals. La dreta econòmica és la qual realment guanya amb aquestes polítiques neoliberals de privatitzacions d'empreses públiques, per això no ni compartim ni entenem i, rumb actual de la política ferroviària. La ciutadania i la gent que hi treballem, ens cal un servei ferroviari públic i de qualitat. En termes pràctics vol dir que ADIF necessita més treballadors/es i que el Govern ha de respondre a les múltiples peticions dels sindicats i convocar concurs públic...no per a privatitzar, sinó per a omplir els llocs de milers de treballadors que s'han buidat des dels 80 i que ara es necessiten.
La millor política que es pot fer en temps de crisi és invertir en un bon servei públic com el ferrocarril. Un bon servei de transport de mercaderies modern i adequat tant per a les empreses com per a tota la societat, és completament necessari.
Treballador, treballadora, ciutadà, ciutadana, si estàs d'acord amb aquests pressupostos que vam explicar aquí, no et quedis de braços creuats. Fes-hi ús del teu drets democràtics i fes arribar la teva opinió als correus electrònics que indica ADIF.
NO A LA PRIVATIZACION DE LES TERMINALS DE ADIF VOLEM UN SERVEI FERROVIARI PÚBLIC I DE QUALITAT
Envia-les a: mjcano@adif.es; jlgdelgado@adif.es y rmoraleda@adif.es
O baixa't aquest mateix text el nostre blog:
http://euia-transport-telecos.blogspot.com/
Esquerra Unida i AlternativaAssemblea de Transport i Telecomunicacions, 27 de Novembre de 2008
CONTRATACIÓ I FORMACIÓ IMMEDIATA DEL PERSONAL NECESSARI PER UN SERVEI FERROVIARI DE MERCADERIES PÚBLIC I DE QUALITAT
L'empresa pública ADIF ha fet el següent anunci, que aquí extractem:
“ANUNCIO DE CONTRATO DE SERVICIOS, SUJETO A LA LEY 31/2007 Resolución de la Entidad Pública Empresarial ADMINISTRADOR DE
INFRAESTRUCTURAS DE FERROVIARIAS, de fecha 31 de octubre de 2008, por la que se anuncia la licitación por Procedimiento ABIERTO del contrato:
a) Descripción del contrato: PRESTACIÓN DE LOS SERVICIOS DEMANIPULACIÓN DE UTI´S, MANTENIMIENTO DE MEDIOS DE MANIPULACIÓN, ALQUILER DE MEDIOS DE MANIPULACIÓN, MANIOBRAS, CONTROL DE ACCESOS Y FACTURACIÓN, EN LAS TERMINALES DE GRANOLLERS, BARCELONA-MORROT, BARCELONA CAN TUNÍS, TARRAGONA PUERTO Y CLASIFICACIÓN, TARRAGONA CONSTANTÍ, PLA DE VILANOVETA Y FLIX Y ZARAGOZA PLAZA.
8.- Obtención de documentación e información:
a) Entidad: Entidad Pública Empresarial Administrador de Infraestructuras Ferroviarias.
b) Domicilio: Jefatura de Gabinete de Contratación y Compras (Servicios Logísticos) de la Dirección de Contratación y Compras, de la Dirección General de Explotación de la Infraestructura, sita en C/ Agustín de Foxá, s/n . Edificio 21, 2ª planta Estación de Madrid-Chamartín, de 9:00 a 14:00 horas.
c) Localidad y código postal: Madrid - 28036
d) Teléfonos: (+34) 91 3007532 y (+34) 91 7488749
e) Fax y correo electrónico:(+34)917488896. (+34)913007612mjcano@adif.es; jlgdelgado@adif.es y rmoraleda@adif.es
10.- Presentación de las Ofertas:a) Fecha límite: Hasta las 12 horas del día 1 de diciembre de 2008”
Aquest anunci significa un pas més en la privatització i externalització de l'empresa pública ferroviària ADIF (abans formant part de RENFE). Amb aquesta adjudicació les Terminals de contenidors i mercaderies de tota Catalunya i Aragó, com ja està passant també en la resta de l'estat espanyol, passaran a ser gestionades i dirigides per l'empresa privada. Amb això tot el procés, que va des de l'entrada de camions a la Terminal, la facturació, la manipulació de la càrrega als vagons, l'arrossegament d'aquests per les màquines tractores, les diferents maniobres que es realitzen, el control dels accessos, passa a ésser d'àmbit privat, quedant ADIF com una simple marca, un embolcall que per fora aparenta ser una empresa pública però, una vegada se li treu aquesta marca o paper, en realitat és tot privat.
Els gestors actuals de ADIF, els mateixos que han coexistit amb tot tipus de governs, ja fossin del PSOE, o ja fossin els governs d'Aznar i Cascos del PP, l'única cosa que aporten és la seva capacitat de fer guanyar diners a l'empresa privada i la seva incapacitat manifesta de gestionar una empresa des de l'òptica pública, és a dir, en benefici de la ciutadania. La necessària innovació que defensem per al nostre sector, es sembla en no-res a la innovació que fan aquests gestors (res de nova, per cert, i amb resultats molt negatius com es pot comprovar amb el sector financer) que és la de buidar de contingut una empresa pública que és necessària i estratègica en el desenvolupament econòmic de la resta de sectors productius del país . Quan hi ha una penúria de personal, i els treballadors i treballadores han de multiplicar les seves funcions a aquests gestors els sobra el personal ferroviari. De bojos.
No és acceptable que un govern que es diu d’esquerres faci exactament el mateix que va fer un de dretes en aquest cas. La llei ferroviària neoliberal que el PP va aprovar en solitari en la seva etapa de majoria absoluta, amb l'oposició d'entre altres, d’IU (EUIA) i dels sindicats, no ha estat ni derogada ni reformada. No només això, si no que el desenvolupament d'aquesta llei, es segueix fent amb els mateixos principis privatizadors que en l'etapa anterior, privatitzant el benefici econòmic i confonent el benefici econòmic d’alguns amb el benefici social de tothom (ja hem vist els resultats d'aquesta confusió i aquesta política en el sector financer internacional).
Ens preguntem si no deuria un govern d'esquerres defensar que existeixi una empresa pública en el ferrocarril. No hauria per contra, ordenar i gestionar el col·lapse del transport per carretera, i els seus efectes més nocius com són els mediambientals, o els de la resta de sectors productius que tenen en la logística un factor clau per a ser eficients, o com els de seguretat viària en carreteres, o com els del canvi del model energètic... , i ja per no parlar per la “popular” convergència europea, que per a altres coses (65 hores setmanes, la directiva de “la vergonya” sobre Immigració, etc.) ens presenten com directives no discutibles i d'obligat compliment, però que s'obvien en el cas del transport ferroviari de mercaderies. L'Estat Espanyol transporta només el 3%, en comparació al 8% de mitjana en la Unió Europea... Per això mateix, no seria més lògic potenciar ADIF com empresa pública, quan política estratègica que és per al país, en lloc de lliurar les seves terminals a la privada?
Exemples que l'actual política no condueix a un objectiu estratègic com país, hi ha molts. Anglaterra va privatitzar tot el ferrocarril sota el mandat conservador de Margaret Thatcher. Als pocs d'anys va haver tal caos i desastre d'accidents, de retards, de deterioració del servei, que l'Estat va haver de tornar a fer-se càrrec d'ell. El sector privat només va accedir al ferrocarril per a guanyar diners, cosa lògica, ja que per definició, l’ únic objectiu del sector privat és guanyar diners i com més, millor. No van invertir gens, no van innovar gens. Només van usar el que l'Estat els havia deixat. L'únic sector privat que podria salvar-se d'aquesta definició (l’ únic interès és el benefici econòmic) són les cooperatives i les ONGs. Aquesta clar que ADIF no és ni una cosa ni altra.
Esquerra Unida i Alternativa defensa els governs d'esquerra, amb programes d'esquerra. Mai hem estat neutrals. La dreta econòmica és la qual realment guanya amb aquestes polítiques neoliberals de privatitzacions d'empreses públiques, per això no ni compartim ni entenem i, rumb actual de la política ferroviària. La ciutadania i la gent que hi treballem, ens cal un servei ferroviari públic i de qualitat. En termes pràctics vol dir que ADIF necessita més treballadors/es i que el Govern ha de respondre a les múltiples peticions dels sindicats i convocar concurs públic...no per a privatitzar, sinó per a omplir els llocs de milers de treballadors que s'han buidat des dels 80 i que ara es necessiten.
La millor política que es pot fer en temps de crisi és invertir en un bon servei públic com el ferrocarril. Un bon servei de transport de mercaderies modern i adequat tant per a les empreses com per a tota la societat, és completament necessari.
Treballador, treballadora, ciutadà, ciutadana, si estàs d'acord amb aquests pressupostos que vam explicar aquí, no et quedis de braços creuats. Fes-hi ús del teu drets democràtics i fes arribar la teva opinió als correus electrònics que indica ADIF.
NO A LA PRIVATIZACION DE LES TERMINALS DE ADIF VOLEM UN SERVEI FERROVIARI PÚBLIC I DE QUALITAT
Envia-les a: mjcano@adif.es; jlgdelgado@adif.es y rmoraleda@adif.es
O baixa't aquest mateix text el nostre blog:
http://euia-transport-telecos.blogspot.com/
Esquerra Unida i AlternativaAssemblea de Transport i Telecomunicacions, 27 de Novembre de 2008
Publicado por
Assemblea del Sector d'EUIA del Transport i les Telecomunicacions
en
13:51
No hay comentarios:


Etiquetas:
Sector Ferroviari
Suscribirse a:
Entradas (Atom)