Les nostres propostes per com Assemblea per les Generals

PROPUESTAS DEL TRANSPORT
1) Definir los cambios en la Ley del Sector Ferroviario, con un Ferrocarril de viajeros y Mercancías que sea Público y de Calidad como garantía del conjunto de los servicios ferroviarios (públicos y privados)

2) Traspaso de la gestión de Cercanías y Regionales a la Generalitat, no tan sólo por el legítimo derecho de gestionar nuestros propios servicios, sino también como una mejora en la eficacia y calidad en el servicio. Participación de los sindicatos y de las asociaciones de usuarios y usuarias en las negociaciones que afecten territorialmente a Cataluña.

3) Reclamar a la Administración Central las inversiones en infraestructuras ferroviarias nuevas para Catalunya. Con independencia de estas inversiones, traspaso de la "deuda ferroviaria histórica", que hace referencia a compensar las desinversiones sufridas en Cataluña durante estos 20 años.

4) Coordinación de las políticas de movilidad con las políticas de accesibilidad.

5) Abrir un proceso participativo con todos los agentes sociales implicados (Ayuntamientos, sindicatos, partidos políticos, Asociaciones y Plataformas de usuarios/se o de apoyo al Transporte Público, Asociaciones de Vecinos, entidades ecologistas, etc) para poner en marcha y concretar el Plan de Trasporte en España para los próximos años

6) Mejorar y reforzar las líneas ferroviarias actuales tanto en frecuencias, seguridad, fiabilidad y confortabilidad, como en material rodante y estaciones. Creación de nuevos servicios de Cercanías en otras ciudades de España que todavía no lo dispongan. Creación de Cinturones ferroviarios en los grandes núcleos metropolitanos.

7) Completar y mejorar la integración tarifaría con otras redes de transporte en España, haciendo todavía más atractiva económicamente para la gente la opción del transporte en ferrocarril, con el compromiso de que las tarifas no suban más que el IPC. Coordinación con otras redes de transporte (horarias, tarifarías, de capacidad, etc.) con el principio de que todas estas redes forman una red única.

8) Adaptación total de la red ferrocarriles y autobuses interprovinciales a la gente con discapacidades.

PROPUESTAS DE LES TICS

9) Cambio en la Ley de Telecomunicaciones: incluir el acceso a Internet mediante banda ancha en la definición de “servicio universal”; eliminación de las trabas a los operadores públicos de Telecomunicaciones y voluntad efectiva de creación de dichos operadores; supervisión previa y controles en las decisiones de los operadores por parte de los organismos reguladores; exigencia de inversiones como requisito para obtener licencia de operador; comparto de infraestructuras de telecomunicaciones estableciendo un sistema justo de contraprestación que garantice la reinversión.

10) Medidas para conseguir una verdadera Administración Central Abierta on-line con un portal único y una plataforma única, digitalización de los trámites garantizando la interoperatividad de los sistemas. Desarrollar y promover el uso de la certificación electrónica y el uso de la firma electrónica

11) Apuesta por las tecnologías WIFI y de transmisión por satélite para solucionar los problemas de transmisión de datos en las áreas rurales alejadas de los cascos urbanos.

12) Promover la alfabetización digital de la ciudadanía, especialmente entre colectivos que por renta, edad, o formación académica deficiente está en riesgo de exclusión digital. Garantía de la no existencia de barreras de acceso a las nuevas tecnologías a colectivos concretos como personas ciegas o personas analfabetas.

13) Creación de contenidos desde el sector público: digitalización del patrimonio cultural, académico y artístico, haciéndolo consultable en la red. Creación de contenidos y aplicaciones en formatos online multiplataforma (visibles en formatos Standard).

14) Control de emisiones radioeléctricas de les antenas de telefonía móvil, garantizando un doble objetivo: Buena cobertura y nulos efectos nocivos sobre la salud.

15) Impulso en la Administración Central de software libre y de Standards para la ciudadanía en general contrapuesto al creado desde los grandes monopolios privados, con descarga de programas libres

16) Desarrollo de las formas de participación política y social (Democracia Digital), entendiendo el uso de las nuevas tecnologías como incentivo en la participación y no como barrera.

17) Interconexión de las bases de datos de las diferentes Administraciones Estatales. Fomento de la interconexión con otras Administraciones como apoyo a la vocación de ventanilla única próxima ala ciudadanía de Ayuntamientos y Administraciones Autonómicas.

18) Firma por el Estado Español de la Carta de APC (Asociación para el progreso de las Comunicaciones) sobre Derechos de la ciudadanía en Internet basada en la garantía del acceso a Internet, la libertad de expresión y asociación en Internet, acceso al conocimiento en la red, Intercambio de aprendizaje y creación mediante software libre y desarrollo tecnológico y garantía de privacidad.

19) Fomento desde la Administración para que los agentes sociales acuerden un Convenio de Sector para los Trabajadores y Trabajadoras que trabajen en el Sector de las Telecomunicaciones, tratando de que las condiciones de competencia entre empresas se den en servicios y prestaciones, y no en reducciones de coste por precarización de condiciones laborales

20) Sanciones a los operadores de Telecomunicación que no ofrezcan sus servicios en tiempo, en forma y precio acordados, obligando a los operadores a establecer de forma clara y entendible a cualquier ciudadano/a esos tiempos, formas y precios. Extender la responsabilidad legal de las acciones comerciales engañosas a los cuadros directivos de dichas operadoras en caso que de que sean muy graves o reiteradas.

Mani del Dret a Decidir: També en les infraestructures del Transport!!!!!!

El día 1 de Desembre vam ser moltes i molts a la mani. Us passem el manifest per la gent que estavem al final i no vam escoltar res:

“Som una Nació i diem PROU! I Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures
Davant la reiterada fallida de les infraestructures viàries i de transport a Catalunya dependents de l’Estat Espanyol, la Plataforma pel Dret de Decidir i les entitats adherides a la mobilització considerem que:

-És l’hora que s’acabi el maltractament sistemàtic i continuat a la societat catalana. El menyspreu i el passotisme amb que la ministra espanyola Magdalena Álvarez tracta una qüestió importantíssima per al benestar dels catalans i catalanes ha de tenir com a resposta la mobilització popular.
-Els catalans i catalanes tenim el dret de decidir quin model nacional d’infraestructures i de mobilitat volem. Cal trencar la dependència, que significa ineficàcia i menyspreu cap a les necessitats i les decisions de la ciutadania del nostre país, pensada i al servei dels interessos centralistes de l’Estat Espanyol. El dèficit inversor, un sistema de finançament injust i l’espoli fiscal són, en aquest sentit, els principals elements que ens porten al carreró sense sortida d’uns serveis i unes xarxes públiques d’ínfima qualitat. Volem decidir i gestionar les nostres infraestructures.

-La definició d’aquest model de xarxa d’infraestructures ha de ser autocentrat. S’ha de fer des de la proximitat, des de Catalunya. Els darrers 15 anys el servei de rodalies de la Regió Metropolitana de Barcelona ha passat de 64 a 115 milions d’usuaris sense modificar la infraestructura ferroviària, que s’ha degradat. Les inversions previstes des del 92 per a les rodalies de l’àrea metropolitana de Barcelona s’han destinat pràcticament de manera exclusiva a un macroprojecte ambientalment agressiu i que no ens connectarà ni amb Europa ni amb l’Eix Mediterrani, l’AVE. No s’han potenciat, adequat ni modernitzat les línies de Regionals existents per crear una veritable malla ferroviària de qualitat a tot el país.

- Tenim una xarxa viària, especialment la secundària, deficient i més d’un terç dels peatges de tot l'Estat.

-Les infraestructures aeroportuàries, peça clau per al desenvolupament nacional en el context global, han d’estar gestionades des del territori i no al servei, de nou, d’un sistema centralitzat al servei d’un únic aeroport de primera, Barajas.

-El model de mobilitat i la xarxa viària i d’infraestructures que reivindiquem ha d’estar al servei i a l’interès general de les ciutadanes i els ciutadans de tota Catalunya i amb criteris d’equilibri territorial. La societat es mereix un servei de transports públics de persones i de mercaderies de qualitat i de proximitat.
En aquest sentit des de la societat civil catalana reclamem:
-La solució immediata, per dignitat nacional, del desgavell de les infraestructures actualment en execució i la priorització de les inversions i els recursos per al bon funcionament de les rodalies de RENFE.
- Un nou sistema de finançament per a Catalunya just i transparent que permeti conèixer les balances fiscals i gestionar adequadament les infraestructures; de manera immediata, el compliment dels compromisos en matèria d'inversió de l'Estat a Catalunya.
- La capacitat de decidir des de casa nostra sobre qualsevol planificació, licitació, priorització i execució de l’obra pública i de la xarxa de transports i infraestructures en general que ens afecti, sempre des d’una perspectiva nacionalment autocentrada i ambientalment sostenible.
- Exigim que es prioritzi la seguretat de les persones treballadores i usuàries, com també que se satisfacin les pèrdues econòmiques particulars i empresarials ocasionades pel desgavell de Rodalies i s’agilitin els mecanismes d’informació, de reclamació i de devolucions a les persones afectades.
- En definitiva, el dret de decidir el model de país que volem construir, i les condicions per exercir-lo.
Per totes aquestes raons i, de manera especial:EXIGIM EL TRASPÀS DE LA XARXA DE TRANSPORTS I D'INFRAESTRUCTURES A LA GENERALITAT DE CATALUNYAEXIGIM LA PUBLICACIO DE LES BALANCES FISCALS ENTRE CATALUNYA I L'ESTATESPANYOLEXIGIM QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA RECAPTI I GESTIONI TOTS ELSNOSTRES IMPOSTOS”

CONCENTRACIÓ CONTRA LA SINISTRALITAT LABORAL

Aquest mes de novembre reprenem les concentracions contra la sinistralitat laboral.

CONCENTRACIÓ CONTRA LA SINISTRALITAT LABORAL

DIMECRES 7 DE NOVEMBRE. 12H. PLAÇA SANT JAUME.

El format serà el de costum: 5 minuts de silenci.

És interessant que feu la màxima difussió possible, per tal de garantir una presència important.

BORRADOR DE PROPOSTES DE L’ASSEMBLEA DE TRANSPORT I LES TELECOS D’ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA SOBRE EL FUTUR TRASPAS DE RODALIES A LA GENERALITAT I E

Ens posicionem totalment a favor del traspàs de la gestió de Rodalies i Regionals a la Generalitat (tal i com diu l’Estatut aprovat en referèndum), no tan sols pel legítim dret de gestionar els nostres propis serveis, si no també , com una millora en la eficàcia i qualitat en el servei, en el sentit de que les decisions es prenem més a prop dels problemes.

Proclamem que les politiques de foment del transport ferroviari, dins d’una política de promoció del transport públic no és tant sols una política mediambiental o política econòmica transversal del país, sinó que sobretot és una política social, que deu garantitzar a tothom la igualtat de oportunitats en la mobilitat i l’accés a gaudir drets (treball, salut, educació, etc) independentment del nivell de renda. Les politiques de mobilitat han de estar coordinades amb les politiques d’accessibilitat, essent aquest últim l’objectiu a assolir.
Per això proposem:

- Elaboració del model d’empresa pública per Rodalies i Regionals amb un servei de qualitat a Catalunya amb participació social, política i tècnica (RENFE, ADIF, Generalitat , Sindicats, usuaris/es...).

- En el traspàs no ha de tenir cabuda la improvisació i les etapes del traspàs han de estar marcades per criteris objectius, i no per possibles conjuntures polítiques.

- En el cas que es traspassi personal de RENFE-ADIF a la Generalitat, estem per la integració en la mateixa empresa ferroviària existent, es a dir, FERROCARILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, amb respecte i harmonització de tots els drets laborals del personal, i amb dret de trasllat dels treballadors a altres llocs del Estat durant 10 anys. Creiem que aquesta opció garantitza la pressa de decisions des d’un punt únic, la millor coordinació entre xarxes (la de FGC i la de Rodalies i Regionals de RENFE) des de el punt de vista tècnic i de servei. Refusem altres opcions com el Holding de empreses (una empresa per xarxa), perquè no responen a criteris de servei, si no politics.

- Participació de tots el sindicats representats en els comités de Catalunya a totes les negociacions que afectin territorialment Catalunya com criteri democràtic i participatiu.

- Participació dels sindicats en la futura gestió de l’empresa publica ferroviària i particularment en els àmbits que més directament afecten els treballadors/es (Planificació i implementació, salut Laboral, Plans Formatius, augment de la plantilla, millores per l’increment de la productivitat i qualitat del servei, etc.). Aquesta participació també hauria de ser oberta a la gent que fa ús del servei (Associacions i Plataformes d’usuaris/es o de suport al Transport Públic, Associacions de veïns, etc.)

- Reclamar a la Administració Central les inversions en infraestructures ferroviaris noves. Independent d’aquestes inversions, reclamem el traspàs d’un concepte de “deute ferroviari històric” que fa referència a compensar les desinversions sofertes a Catalunya durant aquest 20 anys. Aquesta quantitat és independent del que està definit a la clàusula addicional tercera de l’Estatut de Catalunya, ja que considerem que aquesta quantitat assegura ingressos sobre el PIB actual , però no té en compte la perduda de PIB, precisament per la falta d’inversió en infraestructures.

- Quantificar i augmentar la plantilla pròpia de RENFE i ADIF a Catalunya a partir d’un estudi i consens entre Sindicats-RENFE-ADIF-Generalitat (Orientativament a la província de Barcelona un estudi sindical ha determinat que manquen 900 llocs de treball). Reducció dràstica de la subcontractació en sector ferroviari català.

- Acordar els terminis per la convocatòria(s) d’oferta pública, fer l’àmbit de la convocatòria(s), els processos de formació i pràctiques del personal i la seva incorporació efectiva a nivell de Catalunya.

- Creació d’un mòdul de FP ferroviari, amb l’intenció de que surtin persones formades des de els cicles d’ensenyaments reglats, tot i democratitzant l’accés a la formació ferroviària.

- Impuls decidir al transport de Mercaderies per ferrocarril. Construcció per ADF/Generalitat d’una gran terminal pública de mercaderies al nou port del Prat de Llobregat.

- Obrir un procés participatiu amb tots els agents socials implicats (Ajuntaments, Sindicats, Partits Politics, Associacions i Plataformes d’usuaris/es o de suport al Transport Públic, Associacions de veïns, etc...) per posar en marxa i concretar el Pla Ferroviari de la Generalitat en 10 anys:

- Millorar i reforçar les línies actuals tant en freqüències, seguretat, fiabilitat, i confortabilitat com en material rodant i estacions;

- Canvis en els sistema de senyalització de Rodalies per permetre més freqüències de pas i planificació i execució de les obres necessàries per permetre el pas de combois de més capacitat (dos pisos ).

- Nous trajectes transversals a Catalunya d’acord amb les necessitats de la població.
- Creació de Cinturons ferroviaris als grans nuclis metropolitans.

- Passar progressivament el transport de Mercaderies de la carretera al tren.

- Completar i millorar la integració tarifaria, fent encara més atractiva econòmicament per la gent la opció del transport en ferrocarril. Coordinació amb altres xarxes de transport (horàries, tarifaries, de capacitat, etc) amb el Principi de que totes aquestes xarxes formen una xarxa única.
- Acord al Parlament-Generalitat amb les Corts- Govern Central de respectar i aplicar aquest pla de 10 anys..

- Definir el canvis en la Llei del Sector Ferroviari en el sentit de les propostes que aquí es fan, tot definint un Ferrocarril de viatgers i Mercaderies que sigui Públic i de Qualitat com a garantia del conjunt dels serveis ferroviaris (públics i Privats)

Barcelona 19 de Octubre del 2007

QUÈ ESTÀ PASSANT AMB ELS TRENS DE RODALIES i REGIONALS?

Estem repartint aquesta octavet
Ens ajudes a distribuir-la???????


QUÈ ESTÀ PASSANT AMB ELS TRENS DE RODALIES i REGIONALS?
· Avaries, retards i incidents des de fa mesos.
· 160.000 persones sense el seu mitjà de transport habitual des del cap de setmana.
· Tota l’àrea metropolitana patint-ne les conseqüències.
· 13 treballadors morts a Catalunya des que van començar les obres de l’AVE. Condicions de treball cada vegada pitjors pels treballadors/es del sector ferroviari.
· El conjunt de ciutadans pagant les conseqüències, els estudiants afectats i els veïns i veïnes suportant molèsties de dia i de nit.
· Les infraestructures a Catalunya de mal en pitjor: al juliol les elèctriques ens van deixar a les fosques, i ara el Ministeri de Foment i les empreses responsables de les obres ens deixen sense trens…

PER QUÈ HEM ARRIBAT A AQUESTA SITUACIÓ?
· Per un model ferroviari en crisi, que prioritza el transport per a una minoria, com l’AVE, en lloc de les rodalies i regionals que fan servir centenars de milers de persones a diari. Un model que ha deixat abandonat el servei de trens a Catalunya durant anys.
· Un model que aposta per una relacions laborals basades en estalviar costos: reducció de plantilles, externalitzar serveis i crear treballadors de primera i de segona.
· Un model de mobilitat metropolitana que posa en primer lloc el ciment i el vehicle privat, en lloc del transport públic i col·lectiu.

QUÈ PODEM FER?
· Tornar a posar en marxa les rodalies de RENFE i dels FFCC, paralitzant si cal les obres de l’AVE.
· Una auditoria externa de les obres i garantir la seguretat.
· Reforçar les rodalies i regionals.
· Contractar el personal ferroviari necessari per tal de garantir la qualitat del servei, i millorar les condicions laborals dels treballadors i les treballadores.
· Que les empreses responsables paguin per les molèsties, els accidents i la falta de seguretat.
· Que Sindicats, Associacions de Veïns, organitzacions de consumidors, associacions juvenils i d’estudiants donin respostes unitàries.
· La dimissió de la Ministra de Foment. ¿Què més ha de passar per a que dimiteixi?

Barcelona, 22 d’octubre 2007

VIII Jornadas Estatales en Defensa del Ferrocarril

DIAS 2-3 de NOVIEMBRE del 2007


El lugar donde se celebran las Jornadas será el Salón de Actos de la CONC, Comisión Obrera Nacional de Cataluña (Comisiones Obreras -CCOO-), Vía Laietana, 16, 08003 Barcelona



INSCRIPCIONES: gratuitas mediante correo electrónico enviado a: vbastida@laptp.org indicando el nombre y apellido de las personas a inscribir, así como la plataforma, foro o red a la que pertenecen, un número de teléfono y la dirección de correo electrónico de contacto. Indicad también si participaréis en la cena de confraternización del viernes 2 y en el almuerzo del sábado 3

El programa lo teneis en el enlacesiguiente:
http://www.plataformaferrocarril.org/

Expressem el nostra suport als companys/es en Vaga a França

La nostra Assemblea expressa el seu suport i la seva solidaritat amb els companys i companyes de França que estàn en vaga en defensa de les seves conquestes socials, i així ho hem expressat al Partit de la Esquerra Europea.

Tant a un costat com un altre dels Pirineus, plantem cara als governs i a les politiques de dretes, que retallen drets socials i privatitzen serveis publics, per engrandir beneficis privats i aprofundir en les desigualtats.

RESOLUCIÓ SOBRE EL POSSIBLE TALL DE LES LINIES C-2 i C-10 DE RODALIES:

Davant la noticia sobre la una possible decisió d’un tall per uns dies de les línies C-2 i C-10 per causa de les obres de l’AVE expressem:

1ª Que qualsevol decisió que es prengui tingui com a base la seguretat de les persones usuàries del servei ferroviari i de la gent que hi treballa.

2º Que qualsevol decisió sobre el tema, es primin els interessos del servei de Rodalies sobre els interessos del futur servei d’alta velocitat. El servei que ara utilitza molta gent ha de primar sobre el futur servei que utilitzaran uns quants.

3º Que sigui la decisió que es prengui, es garanteixi en tot moment, la mobilitat de les persones usuàries en les condicions confortabilitat, temps de recorregut, capil·laritat, tarifaries i de freqüència prefixades independentment del mitjà públic que finalment doni el servei.

4º Que la situació actual és producte d’una sèrie d’actuacions i desgavells que van des de la mateixa concepció política molt allunyada de paràmetres tècnics del traçat i del projecte de temps dels governs del PP, fins les greus mancances en els estudis previs i la execució de la obra actual. Per tant, demanem responsabilitats a les empreses constructores per a que assumeixin tots els costos que les obres estant causant o poden causar al resta de la societat.

5º Volem que es recuperi la credibilitat en el servei ferroviari de Rodalies amb mesures tècniques que després es compleixin en la realitat. La ciutadania té desconfiança en les decisions que RENFE i ADIF prenen en el tema de Rodalies. I els responsables, amb la Ministra de Foment al capdavant han d’assumir les seves responsabilitats d’una vegada.

6ª Renovem el nostre compromís per un ferrocarril públic i de qualitat , i per una mobilitat sostenible i justa socialment.


ASSEMBLEA DE BASE D’EUIA DEL TRANSPORT I LES TELECOMUNICACIONS

EUiA MOSTRA PREOCUPACIÓ I NO COMPARTEIX LA CONVOCATÒRIA DE VAGA

1- Esquerra Unida i Alternativa s'ha pronunciat inequívocament pel traspàs de Rodalies de RENFE a la Generalitat de Catalunya. Com a organització d'esquerres considerem que la gestió de les infraestructures es més progressista quan més s'apropa al territori. En el cas de Catalunya, on l'Estat espanyol ha abandonat reiteradament les infraestructures, d'una manca d'inversions, i de les repercussions que el mal servei te en la ciutadania catalana, és un pas obligatori per qualsevol millora.

2- EUiA defensa també que la gestió de rodalies l'ha de fer una empresa pública, amb un servei de qualitat i eficient, en contra del procés d'externalització i privatització de serveis ferroviaris que s'està produint a RENFE i ADIF. El document programàtic del govern d'Entesa Nacional pel Progrés diu: Modernitzar les infraestructures de Catalunya potenciant el transport públic i garantir una mobilitat sostenible?, així com Impulsar el transport ferroviari de passatgers i mercaderies. Prioritat a la millora de la xarxa actual de rodalies i regionals. Objectius que pensem han de causar una millora de la qualitat de vida de la ciutadania de Catalunya, i en particular de la gent treballadora.

3- Fins ara el que es planteja és la gestió del servei, de regular els tràfics, de determinar on aniran les inversions. Tal com es diu en el programa es tracta de Fer efectius el traspàs a la Generalitat dels serveis de rodalia i regionals de RENFE, assumint la capacitat reguladora, els recursos econòmics corresponents i el personal necessari per a la gestió d'aquests serveis. Pel que fa els treballadors precisament la Generalitat ha de revertir la situació de buidament de personal que ha deixat serveis sencers en precari i que ha estat l'instrument per privatitzar llocs de treball a tot Catalunya.

4- Les vagues convocades pels sindicats de RENFE y ADIF a Madrid les respectem però no les compartim. No estan en joc ni els llocs de treball ni el drets dels treballadors. Que les vagues les convoqués el sindicat corporatiu de maquinistes, el SEMAF, encara ho podíem entendre, però no quan ho fan els sindicats de classe. Quan els successius governs d'Espanya, amb la complicitat de CiU, han deixat la xarxa ferroviària amb una situació lamentable i semi privatitzada, quan després de mesos i mesos d?avaries, retards i maltractes per RENFE no es diu res, no es de rebut ara demanar que sigui l?Estat la garantia de les rodalies a Catalunya.

5- En qualsevol circumstància de les negociacions entre Estat-Generalitat, EUiA defensa el dret i deure dels sindicats a estar informats, a tenir una interlocució amb el Govern a Catalunya i amb el Ministeri de Foment a Madrid, a fer les propostes que creguin més convenients per garantir els drets socials i econòmics dels treballadors i treballadores, a partir de que s'ha d'efectuar quan abans aquest traspàs.

6- Alertem els treballadors i els seus sindicats que el PP aprofitarà l'agitació de les convocatòries de vaga per atiar el foc anticatalanista, tal com va fer amb l'Estatut. Trencar la gestió única des de Madrid de tots els serveis, inclòs el de rodalies ferroviàries, no vol dir afeblir la solidaritat entre els pobles sinó apropar la gestió a la ciutadania i a la gent treballadora, vol dir tenir unes relacions més justes, més iguals i serveis més eficients. I per suposat, servei públic i de qualitat.

7- EUiA mantindrà reunions amb els Sindicats convocants de les vagues, per tal de transmetre aquesta opinió política.Barcelona, a 17 de setembre de 2007

FESTA EUIA 2007

Dia: 29 Hora: 18:00
Lloc: INEFC: Avda. de l'Estadi, S/N Barcelona
Programa:
18:00 Passi de la pel·lícula 'Diarios de motocicleta', basada en la vida del Che Guevara. Organitza: Alternativa Jove-Joves d'EUiA.
20:00 Taula rodona: 'La participació ciutadana'.
21:00 Sopar, acte polític i lliurament del premi l'Alternativa 2007.
I després... Copes i música.
Podreu recollir els tiquets (20 euros), a partir de principis de setembre, a la seu d'EUiA.
Fins aleshores, podeu confirmar la vostra assistència enviant un e-mail a euia@euia.cat
Ja podeu enviar les vostres propostes de premi l'Alternativa 2007 a euia@euia.cat

Prosposta pel debat: TRASPAS DE RODALIES RENFE A LA GENERALITAT

Per el debat , us fem arribar una proposta sobre la nostra posició sobre el traspas de Rodalies de Renfe a la Generalitat

1- L'assemblea de EUiA defensa el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Això vol dir que si la ciutadania catalana decidís un dia proclamar un estat independent defensaríem aquest dret amb totes les conseqüències que porti al terreny de la propietat i gestió del conjunt d’infrastructures i serveis públics per part de la Generalitat.

2- Davant del traspàs de competències definides a l'estatut, començant per Rodalies, aquesta assemblea considera que Catalunya part d'un retard en tot tipus d'inversions, sigui en infrastructures, sigui en material mòbil, sigui en personal. L'estat ha desistit dels seus deures i ha abandonat durant molts anys la xarxa ferroviària catalana. Per això ha de ser compensat ara aquest abandó amb l'augment anual que proposa el govern de la Generalitat, com a mínim.

3- Les inversions més urgents s'han d'accelerar. Només es compleix en part la inversió del Tren d’Alta Velocitat. Però el TAV no és tot el ferrocarril. En nom d'aquesta quantitat d'inversió milionària per al TAV s'obliden les inversions més elementals en les infrastructures i trens de viatgers de rodalies i mitja distància. L'estat s'oblida els milers i milers de catalans usuaris diaris del ferrocarril.

4- Tampoc no es realitzen inversions en les mercaderies, i les mercaderies és una cosa que afecta tota la ciutadania. Espanya té un trist rècord d'anar a la cua del transport de mercaderies per ferrocarril amb només un 3% del total (en lloc del 8% de mitjana a Europa) i les decisions que s'estan prenent en els últims mesos han llançat a la carretera gairebé ½ punt més. Aquesta és la causa del que, com a ciutadans usuaris de cotxe, patim cada dia: embussos i embussos diaris, accidents, retards, stres. En lloc d'anar cap a un país modern, sostenible, i apropar-nos a Europa, anem cap a un país tercermundista.

5- L’abandó del ferrocarril a les polítiques del govern espanyol en els últims lustres, està agreujada a Catalunya per la falta de plantilla per cobrir les mínimes necessitats. Per molts motius (major inflació relativa, major cost de l'habitatge, impossibilitat de convocatòries per contractar personal localment, convocatòries de trasllats, ERE) la plantilla del conjunt de Catalunya i, en particular de Barcelona, ha quedat a l'esquelet més pur. És una política conscient d'impedir l'entrada i renovació de personal en RENFE i ADIF per obrir el camí cap a l'externalización i privatització de serveis. Per això els treballadors i treballadores d'ambdues empreses començaran mobilitzacions a Barcelona en demanda de més plantilla.

6- Per això alertem: traspassar Rodalies amb una plantilla minvada és una estafa cap a Catalunya. La ciutadania exigeix, amb tota raó, que s'acabin els retards, que hi hagi trens suficients i moderns, que no hagin avaries cada dos per tres. Però també vol un servei de qualitat i això requereix d'una plantilla suficient i professional i no personal sotscontractat, en precari, sense formar i sense amb prou feines drets, que és el que estan fomentant.

7- Per a nosaltres en el fons el que està qüestionant-se amb la negociació dels traspassos és el model de ferrocarril que es vol. No acceptem el model que s'ha imposat en els últims anys, començant per la Llei del sector ferroviari del PP. Un model de liberalisme extrem, que ha portat fins i tot a la divisió de l'antiga RENFE quan no feia falta, és un model que camina pas a pas cap a la privatització del ferrocarril tipus Anglaterra o altres països, on el servei públic i la qualitat han caigut en picat en estar subordinat al benefici privat. No volem doncs que la Generalitat accepti una simple gestió de "el que hi ha". Menys encara volem que es trossegi l'antiga RENFE i ADIF per posar-lo a les mans d'operadores privades. Volem que la Generalitat, un govern que es diu d'esquerres, de progrés i catalanista, es posi al costat dels ciutadans, dels sindicats, del que opinen la majoria: aprofitem el traspàs per tenir un ferrocarril públic, de qualitat, segur i modern a Catalunya.

8- En conclusió l'assemblea de Transports i Comunicació d'EUiA:

a) recolzem les mobilitzacions dels treballadors d'ambdues empreses públiques, RENFE i ADIF, a la província de Barcelona en lluita per una plantilla suficient;

b) defensem el model d'empresa pública, segura, de qualitat, en qualsevol de les modalitats que resulti del traspàs de Rodalies: traspàs de la gestió, de les infrastructures o també del personal, a la Generalitat;

c) considerem que l'esmentat traspàs i les consegüents pagaments d'inversions i els seus retards, són urgents, vitals; si no s’acorden en la pròxima reunió de juliol serà una burla per a tota la ciutadania de Catalunya ja que ja no és possible continuar per més temps amb un ferrocarril tan abandonat.

9- Finalment cridem als ciutadans i ciutadanes, en primer lloc als usuaris del ferrocarril, als quals recolzem les mobilitzacions dels ferroviaris i recolzem críticament el traspàs de les competències a la Generalitat amb aquests continguts.

CARTA DE BARCELONA SOBRE PRECARIETAT I SALUT

El treball, la seva absència, naturalesa i condicions són elements determinants per les condicions socials, drets i l’estat de salut de la població. El treball mai és neutral en salut: genera malaltia o genera salut.

La manera que la nostra societat globalitzada organitza el treball no contribueix a la creació d’una societat saludable. Per davant de l’objectiu de la salut que hauria de generar condicions de treball i de vida gratificadores, segures i estimulants, ens trobem en un món laboral i uns treballs no mercantils que incrementen considerablement el grau de risc, incertesa, precarietat, sinistralitat i explotació de les persones. Reformulant la Carta d’Ottawa, nosaltres afirmem que “les condicions i requisits per a la salut són: la pau, l’ensenyament, l’habitatge, l’alimentació, la renda, un ecosistema estable, la justícia social i la equitat”, més el treball digne.

DENUNCIAR LA PRECARIETAT

El treball precari es defineix en relació als altres treballs en termes d’una major inseguretat i la desaparició de la relació empresari-persona treballadora tal com succeeix en el treball externalitzat o en el submergit, cosa que col·loca la responsabilitat de l’exposició als seus riscos o les mesures bàsiques per a la seva correcció sota la responsabilitat de les treballadores i els treballadors, que també han d’assumir-ne gairebé en solitari els seus efectes sobre la seva salut.

Precarietat i salut són, a la nostra societat, elements contradictoris.En els darrers anys, des del món empresarial i també en el Llibre Verd de la U.E, s’impulsa la flexibilitat laboral com un element necessari per millorar el rendiment de la població treballadora i facilitar l’adaptació als canvis tecnològics i a un món cada vegada més globalitzat, sense tenir en compte l’impacte negatiu d’aquesta flexibilitat sobre la societat, la salut i el benestar de la població treballadora. Es tracta de reflexionar quin és l’element essencial que ha de guiar la nostra societat: les persones i el seu benestar o l’enriquiment econòmic que cada dia es reparteix de manera més desigual.

La precarietat no és un efecte secundari, un preu col·lateral que cal pagar pel creixement econòmic sinó un caràcter definidor i condicionant del mateix tipus de creixement. Té caràcter estructural, crònic, i és causa determinant de desregulació i deteriorament laboral i de descohesió social. La precarietat laboral generalitzada estableix la cultura general de la por, que genera noves formes d’exclusió i de violència social. Així, la precarietat s’estén des de l’ àmbit del treball a la resta d’ àmbits de les nostres vides i s’ ha transformat en precarietat social com una nova forma d’opressió del sistema capitalista, constituint a més una forma d’exclusió poc visible des de respostes individuals. La precarietat es viu com inestabilitat laboral, incertesa de futur, manca d’autonomia i capacitat de planificació de la pròpia vida, causa de sinistralitat laboral, morbiditat emocional, dependència de la família, pèrdua de drets i manca de recursos estables.

Per als joves, hi ha a més la frustració per la probable inadecuació dels estudis fets i un accés tardà al mercat de treball, una clara consciència del risc d’atur i de les dificultats d’inserció laboral que limiten la seva emancipació. Els joves veuen el seu propi projecte vital en precari en un primer món de benestar i suposadament opulent que tolera les empreses de treball temporal, els treballs desregulats i el mercat negre de treball.

Les persones adultes a l’atur de més de quaranta-cinc anys veuen com la seva experiència i coneixements es devaluen i queden en les mateixes condicions inestables que les persones joves, en una competència obligada però totalment desigual... La rotació de contractes, la pluriocupació, el mercat negre del treball, les jornades excessives, els increments de sinistralitat, la baixa sindicació, són altres tantes cares de la precarietat, especialment agreujades per a les dones a partir dels quaranta anys, sense ni tan sols possibilitats adients de formació per a poder seguir actives en llocs de treball de qualitat i salaris dignes.

La precarietat esdevé particularment agressiva en certs col·lectius com el de les persones amb discapacitats i les persones immigrants. Cal dedicar especial esment a la precarietat que és ja de fet el sistema regular de vida i treball de les persones immigrades que són part indestriable de la classe obrera de cada país i d’Europa en el seu conjunt. Les lleis d’immigració son insuficients i massa tímides per garantir drets i deures i en canvi la permissivitat front els brots de xenofòbia, l’aprofitament fins i tot electoralista de la immigració, la gasiveria amb la que es contempla el seu accés als drets de ciutadania i la dificultat d’implementar les lleis de reagrupament familiar de forma equitativa per a dones i homes formen part del nucli central de la precarietat.

Pel que fa a les persones que perceben com a renda principal un subsidi de jubilació es veuen explícitament abocades a condicions de precarietat si continuen els intents de privatització dels fons de pensions públics i la seva substitució per fons privats, subjectes a la inestabilitat, l’especulació i els interessos dels grans capitals financers.En aquest sentit, les actuals directrius i el desenvolupament legislatiu de la Comissió i el Consell europeus (Bolkestein reformulat, temps de treball, llibre verd sobre “flexicurity”, etc) són amenaces supranacionals molt serioses a la regulació del treball en positiu, i van en el sentit d’agreujar encara més la precarietat actual ja insostenible.

PROPORCIONAR ELS MITJANS

Tradicionalment la salut laboral ha analitzat el treball com a possible font d’exposició a riscos laborals de diferent naturalesa (de seguretat, higiènics, ergonòmics i psicosocials) i ha centrat la prevenció en l’àmbit de l’empresa. Des del punt de vista de la salut, però, és important la consideració del treball en una perspectiva estructural com determinant de desigualtats socials en la salut, on la precarietat ocupa un lloc central. Bona part de la prevenció i promoció de la salut es centra en l’equitat sanitària, però també en una organització laboral i de desenvolupament de tots els treballs necessaris per a la vida que posi la seguretat de les persones i la salvaguarda de l’estat físic, emocional i psicològic en el centre de les seves actuacions.

ACTUAR COM MEDIADOR

Inclosa la perspectiva laboral i la resta de treballs necessaris per a la vida, la prevenció i promoció de la salut exigeix una acció coordinada molt ampla: governs, sectors sanitaris, sindicats, empreses, autoritats locals, organitzacions de la societat civil i mitjans de comunicació. Les estratègies i programes de promoció de la salut s’han d’adaptar a les necessitats locals i a les possibilitats específiques de cada país i regió, i han de vetllar també perquè el món empresarial no sigui un factor desestructurador i desequilibrador de les condicions del medi i la salut de les persones.

LA PARTICIPACIÓ ACTIVA EN LA PROMOCIÓ DE LA SALUT IMPLICA:

-L’estabilitat a l’ocupació, una salaris mínims adequats i unes condicions de treball dignes;

-El foment de la salut laboral, l’avaluació dels riscos laborals i la seva prevenció.

-Disposar d’ajuda psicològica publica, gratuïta i “amiga” en els moments de crisi laboral o personal.

-Prohibir tot tipus de subcontractació que suposi la desatenció de riscos,

-Garantir el compliment de que els empresaris siguin responsables de vetllar per la salut laboral.

Estem d’acord amb la carta d’Ottawa que “La salut ha de formar part de l’ordre del dia de les persones responsables de l’elaboració dels programes polítics, en tots els sectors i a tots els nivells”. La prevenció i promoció de la salut laboral ha de combinar diversos enfocaments, tots ells complementaris, entre els que hi ha la legislació i el seu compliment, les mesures fiscals adients, el sistema tributari i els canvis organitzatius.” Nosaltres hi afegim, de manera especial, la política laboral per una ocupació digna i una especial dedicació de la Inspecció de Treball i dels Sindicats.

IRROMPRE EN EL FUTUR

Assumim com a pròpia l’afirmació que “La salut es crea i es viu en el marc de la vida quotidiana; en els centres d’ensenyament, de treball i de lleure” . Per aquest motiu els responsables de la posada en pràctica i valoració de les activitats de promoció de la salut han de tenir present el principi de la igualtat dels sexes i de les persones en cadascuna de les fases de la seva planificació. Tanmateix, valorem que malgrat hi ha encara pocs estudis fets sobre la interacció negativa entre precarietat i salut, les tendències observades no són gens optimistes, en especial des d’un punt de vista de gènere. Estem avançant cap a un futur de precarietat, enemic de la salut de les persones i d’una bona salut social, i per això cal reaccionar i prendre compromisos de canvi i millora. Cal pensar contínuament i de nou en mesures a tots els nivells de govern perquè sigui un objectiu prioritari de l’acció de tots els governs –locals, nacionals, estatals i supranacionals -- l’aconseguiment d’uns bons nivells de salut per a totes les persones. En aquest sentit, reclamem l’acció positiva que pot desenvolupar i guiar el Parlament Europeu.

EL COMPROMIS A FAVOR DE LA SALUT I CONTRA LA PRECARIETAT

Els i les participants a aquesta conferència es comprometen:

1) A intervenir en el terreny de la política de la salut laboral i pública i advocar en favor d’actuacions sindicals i polítiques;

2) A oposar-se a les pressions que es facin per desregular encara més les condicions i el mercat de treball, els riscs laborals, utilitzar productes poc fiables o perjudicials, treballar (de forma remunerada o no) en mitjans i condicions insans, combatre, inspeccionar i denunciar quan i allí on s’observi la desnutrició, el maltractament, el treball infantil, el mobbing empresarial, l’assetjament i la violència de gènere;

3) a vigilar la contaminació, les condicions de l’habitatge, i combatre les diferències “entre les distintes societats i a l’interior de les mateixes i a prendre mesures contra les desigualtats, en termes de salut, que resulten de les normes y pràctiques d’aquestes societats;”

Per tot això caldrà:

1) Exigir l’ADOPCIÓ DE MESURES D’IMPACTE SOBRE LA SALUT I EL MEDI abans d’emprendre projectes i politiques,

2) L’impuls de la recerca sobre precarietat i la creació d’uns INDICADORS DE PRECARIETAT I SALUT, elaborats a partir de l’experiència i els coneixements de professionals, agents socials i els propis treballadors i treballadores per controlar i monitoritzar els avenços fets a fi d’anar eradicant la precarietat i els seus efectes nocius i potenciar la salut entesa com quelcom més que l’absència de malaltia,i

3) POSAR EN COMÚ LES EXPERIÈNCIES DE CADASCUN DELS PAISOS DE LA U.E. per conèixer les característiques concretes de precarietat de cada país i mobilitzar a partir de l’experiència comuna per eradicar la precarietat d’ Europa.

Des de d’aquestes Jornades fem UNA CRIDA a la coordinació i acció de les forces d’esquerra, a les organitzacions sindicals i socials per donar suport a les idees i projectes que expressem mitjançant aquesta Carta de Barcelona i demanem que s’organitzin els debats i es prenguin les mesures necessàries a fi de que prevalgui el TREBALL DIGNE, i que prevalgui la SALUT per sobre la PRECARIETAT. Proposem també al Parlament Europeu, a organismes internacionals com la OMS i la OIT, que facin seves les propostes d’aquesta Carta.

Finalment, demanem que la societat en el seu conjunt sigui conscient que ha de prendre la paraula i defensar i fomentar els valors de la salut, la convivència, la igualtat i el respecte entre tots els éssers humans.

NOTA: La primera Conferencia Internacional sobre la Promoció de la Salut reunida a Ottawa el dia 21 de novembre de 1986 va fer la CARTA dirigida a aconseguir l’objectiu "Salut per a tothom a l’any 2000." Aquesta conferència responia a la creixent demanda per una nova concepció de la salut pública a tot el món

Resum Assemblea 19 Juny del 2007

VALORACIÓ DE ELECCIONS MUNICIPALS I DEL DARRER CONSELL NACIONAL:
La coalició ICV-EUiA ha avançat en nombre de regidories, però l’espai de la coalició ha baixat en vots i l’abstenció ha tornar a pujar, especialment de les capes d’esquerra pretenem representar.La preocupació front l’abstenció ha decidit EUiA a celebrar, abans de l’agost, una jornada interna per a fer un anàlisi tant de l’abstenció com de la participació. Es reflexiona sobre el paper de l’esquerra transformadora en el seu conjunt i d’EUiA en particular, amb més presencia social i amb noves formes d’actuacions ales àrees institucionals, creant un perfil d’esquerres propi.
Pel que fa als continguts en l’àmbit municipal, es deuen prioritzar les polítiques d’habitatge, i socials, d’immigració integradores, i politiques per la millora de les condicions laborals i salarials dels treballadors i treballadores. Per això hem d’apostar pels governs d’esquerres, però per fer politiques d’esquerra (més important el “fer” que el “estar”), a l’hora de negociar amb altres forces polítiques.
Per últim hem de fer entrar la Política, entesa com l’opinió i l’interès sobre les problemàtiques socials als centres de treball com un element quotidià.

CREACIO D’UN BLOG A INTERNET DE LA NOSTRA ASSEMBLEA DEL SECTOR
A la adreça http://www.euia-transport-telecos.blogspot.com/ trobareu el blog de la nostra Assemblea. Serà un espai de debat i d’informació sobre el que passa al nostra Sector, de les coses que fa la nostra Assemblea, de noticies generals pròpies d’EUiA, i sobretot una eina per saber en tot moment el que penseu de qualsevol qüestió.
És una forma de posar les noves tecnologies al servei de la vostra participació. Funciona 24 hores , 365 dies l’any, això vol dir que sempre podeu proposar temes de debat o informació i sempre podreu opinar (en temps real) de totes els temes proposats.
L’èxit d’aquesta eina depèn sobretot de la participació de tothom. Quantes més opinions i més dinàmic sigui el blog, més enriquidor per tothom també hi serà.
Recomanem que poseu l’adreça http://www.euia-transport-telecos.blogspot.com/ al “Favoritos” Si pel que sigui hi ha algun o alguna que no sap entrar-hi , posar al “Favoritos” o qualsevol altre impediment tècnic, el coordinador s’ofereix com a suport informàtic per al que calgui.

VALORACIÓ ELECCIONS SINDICALS 2007 AL NOSTRE SECTOR
Independement dels resultats de cada sindicat a cada empresa (vam tractar RENFE, ADIF i Telefònica) detectem i saludem un esperit més constructiu, més col·laborador i més unitari a resultes d’aquestes eleccions, malgrat les legitimes diferencies entre sindicats. Com assemblea aprofundirem i recolzarem aquesta actitud constructiva i unitària, en el bon entès que la pluralitat és un valor positiu en si mateix, per que ens fa més rics en opinions i matisos.

MOVILITZACIONS A RENFE OPERADORA-ADIF i A TELEFONICA
Ens afegim i recolzem a les reflexions, reivindicacions i mobilitzacions dels comitès i els sindicats de RENFE OPERADORA i ADIF pel que fa a la manca de inversió i personal a la província de Barcelona, com també ens afegim i recolzem les reflexions, reivindicacions i mobilitzacions del Comitè i Sindicats de Barcelona de TELEFONICA pel que fa a la demanda d’unes condicions dignes a les Contractes i Subcontractes, així com la gent que treballa al 1004. (vegeu ambdues resolucions).
Com assemblea d’EUiA ens oferim a fer arribar, si els comitès i sindicats ho estimen oportú, on calguin (dins de la nostra força modesta) aquests temes ¸ com ha estat el cas amb la pregunta parlamentaria al Senat a la ministra de Foment pel tema del transport de mercaderies per ferrocarril.
Per últim, vam comentar de parlar desprès de l’estiu del tema del traspàs de Rodalies a Generalitat. Esperem que ens feu arribar les vostres opinions sobre el tema.

CARTA INTERNACIONAL DE DRETS A INTERNET
Juntament amb el desenvolupament d’Internet, hi ha el desig per part de les multinacionals i els estats poderosos de restringir l’ús de les noves tecnologies únicament com a font de creació de més plusvàlua o com a mitja de transmissió del pensament únic capitalista.
Internacionalment ens trobem que cada vegada més hi ha més traves perquè les societats puguin decidir lliurament per elles mateixes l’ús i els beneficis que els aporta les noves tecnologies, i són les empreses del sector que dicten els usos i els límits d’aquestes noves tecnologies, sempre i únicament pensant en el seu propi benefici econòmic.
És en el marc d’aquesta lluita entre els poders fàctics i la gent ,(que no és gens novadora perquè portem segles així, però si ho és en el camp on es desenvolupa), on apareix la “Carta Internacional de Drets a Internet”, amb la intenció de ser una veritable Carta Universal de Drets envers a les noves tecnologies, en concret, a Internet.
Com a primer pas, el compromís de la nostra Assemblea és difondre aquesta carta de drets desconeguts per la majoria de la població (us els enviarem a casa o per email) i al octubre intentar fer una acte de presentació i explicació amb la gent que impulsa aquesta campanya i la nostra assemblea de Joves, perquè entenem que estem davant del principi d’un nou camp de lluita, que serà crucial en els propers anys. Quan abans comencem, millor.

VALORACIO DE LES CONCENTRACIONS CONTRA LA SINISTRALITAT LABORAL
Valorem positivament la iniciativa, tot i que hem demanat que es pugui fer alguna per la tarda, ja que el horari (12 del dematí) fa que molta gent no pugui anar perquè treballa.
Igualment valorem positivament la organització de les Jornades Europees sobre Precarietat i Salut el 29 i 30 de Juny (us adjuntem el díptic) i animem a tothom inscriviu-se, perquè serà molt interessant la triple visió (Social, Econòmic i Mèdica) de la Precarietat envers de la Salut

Jornades Europees sobre Precarietat i Salut

Organitzades conjuntament per EUiA i el Partit de l'Esquerra Europeu es realitzaràn unes jornades sota el lema "Precarietat i Salut", que tindran lloc a Barcelona els pròxims dies 29 i 30 de juny, a Barcelona.

Les jornades estan pensades per tal de fer una anàlisi del fenòmen de la precarietat des d'una perspectiva multidisciplinar, tenint en consideració les vessants laboral, econòmica i de salut de la problemàtica existent al respecte.

No voldríem passar per alt el fet de que la seva dimensió europea dóna encara més rellevància a aquesta reflexió col.lectiva, perquè ens permetrà copsar la magnitud de la situació a nivell no només català i / o espanyol, sinò amb un caràcter transnacional, dins d'un marc jurídic i econòmic europeu.

Ens agradaria molt comptar amb la teva presència, com a coneixedors que sou d'aquesta problemàtica, i, per tant, organització en disposició de fer una aportació interessant que pugui enriquir el debat i anàlisi en torn a la mateixa. Ens agradaria que ens fessis arribar, oportunament complimentat la inscripció (gratuita) , al llarg d'aquesta setmana i principis de la setmana vinent a l'adreça de mail asbase@euia.cat.

Insistim en la necessitat de remetre la inscripció, donada la limitació d'aforament necessàriament existent.

Esperem comptar amb la vostra participació,

Vaga Autobusos Municipals de Barcelona de 16 de Febrer

NOTA: FOU TRASMESA AL COMITE EL DIA 16 de Febrer del 2007

Davant la convocatòria de vaga de 4 hores dels conductors i conductores d’autobús de Barcelona , expressem des d’EUIA-Sector Transport i Telecomunicacions:

1º El nostre suport més absolut a les reivindicacions de més seguretat d’aquest col·lectiu, que per extensió és també una reivindicació de més seguretat per la gent que utilitza aquest mitjà de Transport Públic. Són cares de la mateixa moneda.

2º Creiem que el compliment de la feina del col·lectiu és incompatible a qualsevol tipus d’agressió, amenaça o insult. És responsabilitat de TMB instrumentar, tot pactant-les amb els agents afectats (conductors/res i usuaris/àries) les mesures necessàries per eradicar aquest fenòmens als autobusos de Barcelona.

3º Denunciem la deixadesa de TMB en relació amb el tema de seguretat. Cal un sèrie accions urgents, no tant sols en mesures de seguretat dissuasòries, si no mesures d’acompanyament com creació de més carrils Bus, augmentar l’amplada dels actuals, donar prioritat semafòrica als autobusos, augmentar la freqüència de pas etc. per tal d’evitar els conflictes que són la causa principal d’aquestes agressions.

4º Renovem la nostra aposta estratègica pel transport públic, un transport que és més ecològic i per tothom. Les revindicacions del col·lectiu de conductors i conductores, absolutament lògiques des de la vessant laboral, tenen també tot el seu sentit en l’àmbit de la promoció del transport públic.

5º Desitgem que les properes vagues dels autobusos de Barcelona n’hi hagi uns veritables serveis minins a les zones de Barcelona on l’únic transport públic que arriba és l’autobús, posant a disposició de la ciutadania afectada d’autobusos llançadores gratuïts.

6º Denunciem l’estratègia de TMB i d’alguns mitjans de comunicació d’enfrontar els interessos dels conductors i conductores amb els de la gent que utilitza aquest transport públic. En el tema de la seguretat els seus interessos són iguals.


Barcelona, 16 de Febrer del 2007

Nota a los Comités de empresa de ADIF y RENFE OPERADORA en Barcelona

Dadas las demandas de los Comités de Barcelona de las empresas RENFE Operadora y ADIF manifestamos:

1º El total acuerdo con las exigencias de mayores inversiones en el transporte ferroviario de viajeros y mercancías. Dichas demandas no sólo son compartidas por los comités demandantes, sino que son una exigencia unánime de usuarios y usuarias, de otros sectores y agentes de la economía, así como de la sociedad civil.

2º Que el principal activo de ambas empresas es su experimentada plantilla. Ningún cambio o mejora futura es posible sin su complicidad ni corresponsabilidad. Es por ello, que la plantilla debe aumentar tanto en términos cuantitativos, con nuevos ingresos de personal, sobretodo en aquellas áreas deficitarias como las áreas operativas, como de forma cualitativa, en términos formativos y de motivación, siendo imprecisdible con una formación adecuada y constante, como unas condiciones laborales, sociales y salariales atrayentes.

3º Que se debe evitar, como ha pasado en otros sectores, la subcontratación y la externalización, al ser este camino paralelo a una merma en la calidad del servicio final que se ofrece a la ciudadanía. Una estrategia que pase por la precarización de las condiciones laborales es socialmente errónea, al precarizar también el servicio ofrecido a la ciudadanía en términos de seguridad, satisfacción y calidad.

4º Que, dada la estructura de transporte de viajeros y mercancías existente en nuestro entorno, apostamos por un ferrocarril fuerte, público, seguro y de calidad. Para ello son necesarias políticas empresariales activas de fomento del transporte ferroviario, que son antagónicos por un lado al cierre de dependencias y por otro, al traspaso a otras manos (normalmente privadas) de los servicios más rentables económicamente.

5º Que ofrecemos nuestra colaboración y nuestra organización, para lo que la plantilla y su comités estimen oportuno en base a estas demandas, como ya hemos realizado en el caso de la pregunta parlamentaria en el senado a la ministra de Fomento sobre el futuro del Transporte de Mercancías por ferrocarril.

Un saludo


Assemblea d’EUiA del Sector del Transport i les Telecomunicacions

Resolucion ante la lucha de Contratas, Subcontratas y autonomos de TELEFONICA

Ante las movilizaciones de los compañeros y compañeras de las contratas y subcontratas de Telefónica, desde la Assemblea d’EUiA del Sector de las Telecomunicaciones manifestamos que apoyamos a este colectivo en su lucha por unas condiciones laborales dignas. Esta dignificación es un beneficio, no sólo al colectivo directamente afectado, sino que indirectamente garantiza las condiciones de otros colectivos con mejores condiciones y repercute en que el servicio resultante sea de más calidad, ya que la precarización laboral es la antesala de la precarización del servicio final en si.

En concreto exigimos:

*Contratos fijos para unas actividades que son constantes en el tiempo e incluso con tendencia al aumento. Se debe retornar al principio de causalidad en la contratación, donde la contratación temporal es para las actividades temporales.

*Aplicación efectiva del principio de igual trabajo, igual salario, armonizando los salarios y las condiciones sociales a la de la plantilla de Telefónica, no sólo como justa mejora del colectivo menos favorecido, sino como garantía de conservación de esas condiciones del colectivo con mejores condiciones.

*Reducción de jornada, compensación de sábados y festivos y eliminación de las jornadas que superan las 40h semanales o las 1650 anuales con cotización a la seguridad social y abono de todas las horas extraordinarias como forma de erradicarlas. La jornada legal debería ser suficiente para vivir dignamente.

*Garantía de subrogación de personal en caso de finalización de actividad de una empresa para todas las empresas. No limitación ni penalización en caso de cambiar de empresa contratista.

*Cumplimiento efectivo de la legislación vigente en materia de salud laboral y aplicación de la normativa acordada en la empresa principal Telefónica. A mismo trabajo, mismas condiciones de Seguridad. Ninguna empresa debería obtener beneficios por ser más insegura para sus trabajadores.

*Formación útil, tanto para la actividad presente como para futuras y de calidad dentro de jornada laboral.

*Cese de la actuación de la empresa en materia de despidos y expedientes disciplinarios incoados a trabajadores con retirada de tarjeta, así como mejora del clima de dialogo.

Hacemos una llamada a nuestra afiliación y simpatizantes a que apoyen dicho proceso, así como nos ponemos a disposición de plantilla movilizada, sindicatos y comité para lo que estimen oportuno

Un saludo afectuoso y un recuerdo para la plantilla del 1004 de Telefónica que también está de huelga por la defensa de su salud y la de todos.
Assemblea d’EUiA del Sector del Transport i les Telecomunicacions

Texto Integro de la Pregunta de EUIA (a iniciativa de nuestra Assemblea) en el Senado sobre el Tráfico Ferroviario de Mercancias

A LA MESA DEL SENADO

Joan Josep Nuet Pujals, senador por la Comunidad Autónoma de Catalunya, perteneciente al Grupo Parlamentario Entesa Catalana de Progrés, al amparo de lo previsto en los artículos 160 y 169 del Reglamento de la Cámara, presenta al Gobierno la siguiente pregunta para la que desea obtener respuesta escrita.

Palacio del Senado, 9 de mayo de 2007

Fdo.: Joan Josep Nuet Pujals

El tráfico de mercancías es creciente por la internacionalización de la economía, y la apertura de los mercados al exterior como consecuencia de la creación de espacios económicos superiores al estatal como es el caso de la Unión Europea incrementándose además la importancia y la dependencia de las actividades económicas de unos servicios de calidad de transporte y de las infraestructuras que los sostienen.

Existen algunos factores productivos que contribuyen a aumentar el volumen de mercancías transportadas:

* Concentración de las fases finales de producción en un número cada vez más reducido de instalaciones (fusiones, integraciones…) desde donde se envian los productos terminados a largas distancias.
* Dependencia, por el contrario, de un número cada vez mayor de proveedores para realizar las etapas del proceso productivo o suministros.
* Generalización de sistemas “just in time” que obligan a multitud de servicios de suministros en pequeños lotes, en contraposición a un modelo de grandes stocks en almacenes.
* Alejamiento físico de las zonas agrícolas suministradoras de las zonas urbanas por el propio crecimiento geográfico de estas áreas que han absorbido tierras agrícolas y han incentivado el abandono de la agricultura familiar por otras actividades de servicios.

En la distribución de ese tráfico de mercancías, resulta que el ferrocarril sólo alcanza un 3 % del tráfico total de mercancías transportadas en el Estado español, en contraposición de la media europea que es de un 8%. Dicha diferencia viene explicada por el peso superior que tiene el transporte en carretera a nivel español respecto a nivel europeo.

Esta estructura en el transporte de mercancías, desfavorable al ferrocarril, tiene como resultados más destacables:

*Costes medioambientales superiores (tres veces más de emisiones por cada Tonelada y Km, en el caso de la carretera respecto al ferrocarril).
*Pérdidas de competitividad general de la economía por costes de Congestión (horas perdidas en atascos, etc.).
*Mayores índices de accidentabilidad y gravedad de los accidentes en el sector del transporte de carretera que en el del ferrocarril.
*Mayor precarización laboral al tener la carretera peores condiciones laborales que el ferrocarril por existir múltiples empresas y junto a grupos numerosos de autónomos donde el precio es la variable clave en la competencia entre ellos.
*Mayor ocupación del territorio en infraestructuras viarias.

Por algunas de estas causas la Comisión Europea presentó el 12 de septiembre de 2001 el Libro Blanco sobre la Política Europea de Transportes de cara al 2010, donde apuesta decididamente por aumentar el tráfico de mercancías ferroviario junto al marítimo y fluvial, por cuestiones de eficiencia económica y medioambientales.

A finales de 2006 RENFE-MERCANCÍAS, que es la empresa pública operadora del servicio de mercancías ferroviarias proveniente de la antigua RENFE, anuncia la decisión de eliminar trenes de carga “multicliente” (trenes cuya carga es compartida entre varios clientes) sustituyendo, en algunos casos (no en todos), esa oferta por trenes “de carga completa”. Dicha decisión, conllevará, según datos de la UOTC (Unión de Operadores del Transporte Combinado), el trasvase de medio millón de toneladas del transporte ferroviario al transporte por carretera, al marginar a todos los clientes que no puedan llenar un tren por si mismos.

Dicha medida, junto con otras medidas y contramedidas que se han venido produciendo en estos últimos años, alimenta alarmantemente la indefinición de la sociedad operadora sobre su vocación de prestación de servicios y sobre qué segmento de clientes a la que va dirigida, con consecuencias directas sobre la economía del país, tal y como ha manifestado oficiosamente la Oficina Económica de la Presidencia del Gobierno. Dicha indefinición, ya de por si perjudicial para otros agentes económicos dependientes del transporte de mercancías, acabará haciendo más grande el pastel de este negocio en manos privadas por dos vías:

Con trasvase directos de negocio al transporte en carretera donde el sector público es inexistente. Dejando desatendidos a segmentos enteros de clientes donde otros operadores futuros ferroviarios del sector privado pueden penetrar sin costes de apertura ni competencia alguna para ellos.

Paralelamente ADIF, que es la empresa que gestiona la infraestructura ferroviaria por donde se ofrecen los servicios ferroviarios de transporte, adopta una actitud pasiva al respecto. Simplemente asume el rol de hacer valer su papel de gestor único de las infraestructuras, vías, terminales, etc. exclusivamente para cobrar un canon a los futuros operadores privados sin que se le conozca política activa de promoción del uso de las infraestructuras que gestiona, despreocupándose de conseguir mejoras en la eficiencia social ni crecimiento de su negocio. Su estrategia es lograr pura y únicamente la eficiencia económica, de la siguiente forma:

*Cierre de pequeñas y medianas terminales de carga (por ejemplo Noaín, Valladolid, etc.), cuyo cierre disminuye la capilaridad de la red de transporte ferroviario de mercancías y posiciona peor, en un futuro, esta forma de transporte en términos de coste, operativos y calidad del servicio respecto al transporte por carretera.
*Privatización de las terminales rentables de carga (por ejemplo en Barcelona, TCB y Puerto) que sirven para maquillar los resultados presentes, pero que afectará negativamente a la cuenta de resultados futuros, así como la coherencia de una concepción de red ferroviaria de mercancías futura.
*Recortes de plantilla, que se plantean una vez pasadas las elecciones sindicales. Dicha medida, rechazable por antisocial, reducirá además su capacidad de crecimiento afectando a su papel de liderazgo en la promoción del transporte de mercancías ferroviario futuro. Dicha merma no sólo vendrá dada en términos cuantitativos (en número de personas), sino también en términos cualitativos, ya que se trata de personal con muchos años de experiencia, que será necesaria para cambiar la tendencia en la situación.

En cuanto a la posición del Ministerio de Fomento (la Administración) en materia ferroviaria, el panorama no es mejor. Sobre la problemática en el sector del transporte ferroviario de mercancías su respuesta ha sido el silencio (para enojo de algunos responsables económicos del Gobierno, al tratarse de un sector que afecta a la competitividad de otros sectores de la economía) y el dejar hacer tanto a RENFE-MERCANCÍAS como a ADIF. La única política ferroviaria visible promovida desde la Administración ha sido la obsesión en que la alta velocidad llegue a determinados destinos al coste que sea, olvidando completamente no sólo al transporte de mercancías sino la política del transporte diario, cercanías (en particular en el área de Barcelona), sin renovaciones desde hace muchos años y con mantenimientos deficientes, con falta de muchos desdoblamientos de red y ausencia de “cinturones” ferroviarios en las principales ciudades españolas, salvo Madrid.

Existe una ausencia alarmante de políticas ferroviarias y una falta total de liderazgo por parte del sector público (Administración y sus empresas públicas) en la determinación del futuro del ferrocarril, dejando ese papel únicamente a una liberalización del servicio (a los futuros agentes privados) que no va llevar asociadas inversiones ni competencia en servicios de calidad y de alto valor añadido, sino únicamente en precio y cuya limitada competencia se dará únicamente en los segmentos de clientes más rentable, abandonando a los que tengan una rentabilidad económica más baja o que conlleven grandes inversiones.

Dicho escenario es muy similar a lo acontecido en las liberalizaciones de otros sectores de la economía como las telecomunicaciones o el sector energético.

Medio millón de toneladas de mercancías, según indican datos de la Unión de Operadores de Transporte Combinado, se trasvasan del ferrocarril a la carretera como consecuencia de la supresión de trenes de mercancías por la eliminación de los llamados “trenes cliente” de contenedores. La estrategia de RENFE-MERCANCIAS debería incentivar el uso del transporte ferroviario de mercancías, llegando a un mayor número de clientes, no concentrándose sólo en pocos clientes muy rentables.

¿Qué políticas activas de fomento del transporte de mercancías por ferrocarril se están llevando a cabo por el Ministerio de Fomento para generar un aumento del tráfico de mercancías por ferrocarril en los próximos años?

INFORMACIO ABRIL 2007

L’Assemblea d’EUIA del Sector Transport i Les Telecomunicacions us informa:
CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA EUIA SECTOR + GENT INTERESSADA PEL TEMA DE RENFE-ADIF MERCADERIES
Convoquem a tothom que estigui interessat en participar amb la interpel·lació al Senat a la Ministre de Foment sobre el tema de la política ferroviària a una reunió el dia 24 de Abril a les 5 de la tarda al local central d’EUIA.
En el full annex , proposem text base per la interpel·lació , així com proposta base de l’argumentari per defendre les postres posicions sobre el tema. Esperem les vostres propostes i la vostra participació. Tant important com la interpel·lació, és decidir que es fa desprès d’aquesta, ja que les preguntes parlamentaries les consideremcom un mitja (o un principi d’alguna cosa), més que com una fita en si mateixes.
NOTA DEL COORDINADOR: Es prega disculpeu el retard, però entre eleccions sindicals varies,
mancances organitzatives varies i les vacances de Primavera (nom políticament correcte del que tota la vida s’ha dit com la Setmana Santa) el calendari ens ha variat una mica i anem endarrerits.
Igualment anunciem que no es convocarà Assemblea del Sector (tret que passi alguna cosa no
previsible, molt grossa o que ho demaneu) fins a desprès de les eleccions municipals, per no
sobrecarregar a la gent que es mourà en el seu sector i en la seva població.

ACTES CONMEMORATIUS DEL 76é ANIVERSARI DE LA SEGONA REPUBLICA
Hi ha un seguit d’activitats arreu del territori a més de la distribució de la bandera republicana a les seus nacional i territorials. Us destaquem per la seva repercussió aquests dos:

1º Els Joves de Esquerra Unida i Alternativa celebraran el 76è
aniversari de la proclamació de la IIa República amb un ‘REFERENDUM’a la Rambla de Barcelona el pròxim 14 d’abril

2º El Dia 15 a les 12.00 hores al Parc de l’Espanya Industrial, (al costat de l’estació de Sants) tindrem l’Acte Central, de Barcelona, de celebració de la Proclamació de la II República i entrega de carnets d'EUiA (a la gent de l’assemblea local de Barcelona). Hi haurà música amb l’orquestra de Trinxera i un aperitiu per a tothom

CAMPANYA ELECTORAL DE LES MUNICIPALS
La nostra Assemblea al ser de caràcter sectorial, hem d’adreçar-nos a les assemblees locals per col·laborar amb el tema de la campanya electoral de les eleccions municipals, ja sigui amb la elaboració de programes, o ajudant amb la propaganda o els actes o fent d’apoderat o apoderada en un col·legi electoral(molt important això).Donat que som de molts municipis diferents, si no sabeu trobar la vostra assemblea local , adreceu-vos al coordinador, Toni Campos (tl 659-43-9171 o email: euia-transport-telecos@telefonica.net) i ja us posarem en contacte amb els i les companyes de vostra localitat...

INFORMACIO DEL CONSELL NACIONAL DEL 23 MARÇ
El Consell Nacional d’EUiA va donar vist-i-plau a les candidatures que presentarà en coalició amb ICV i les Entitats pel Progrés Municipal a les pròximes eleccions municipals, més de 350 arreu del territoricatalà (163 candidatures al 2003).
Entre els aspectes positius està que EUiA encapçalarà en ciutats importants com L’Hospitalet, Sant Adrià, Gavà, Barberà del Vallès, Blanes, i a capitals de comarca del Camp de Tarragona com Valls, el Vendrell o Montblanc. També on hi tenim alcaldia o hi optem, com Martorelles o Montornès del Vallès. També es superen dificultats enciutats com Tarragona, el Prat, Santa Perpètua, Gavà, La Llagosta, Roses o Badia del Vallès, on la coalició va anar per separat al 2003 i ara hi presenta llista conjunta.
Per votació separada també es va aprovar que en el cas de Mataró i Rubí, EUIA anirà en llistes conjuntesamb ICV, tot i el rebuig de les respectives assemblees locals, en el cas de Mataró per un tema dedesacord amb la política feta per ICV a la capital del Maresme i en el cas de Rubí, per desacord amb ladistribució dels llocs a les llistes.

TERCERA CONCENTRACIO CONTRA LA SINISTRALITAT LABORAL
Us recordem que la tercera Concentració serà el dia 9 de Maig a les 11,45 hores
a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.Com sempre preguen que si podeu confirmeu abans l’assistència ja que depèn dela gent que ve segur fem una cosa més o menys acurada i organitzada.

ENTREGA DE CARNETS ASSEMBLEA DEL TRANSPORT I LES TELECOMUNICACIONS (MON DEL TREBALL)
Us recordem que en principi es manté el dia d’entrega dels carnets d’EUIA el dia 28 d’Abril, juntament amb els companys i companyes d’altres sectors del treball

UN MILLON DE FIRMAS POR UNOS SERVICIOS PUBLICOS DE CALIDAD EN EUROPA

Promomido por la European Trade Union Confederation (ETUC) se está intentado recoger 1.000.000 de firmas para que la Comisión Europea proponga una ley europea sobre los servicios públicos para:
* Dar prioridad al interés general representado por los servicios públicos,
* Permitir a todos(as) la accesibilidad a los servicios públicos,
* Reforzar los servicios públicos para consolidar los derechos fundamentales de los(as)
ciudadanos(as),
* Garantizar más seguridad jurídica para permitir el desarrollo sostenible de las misiones de
servicio público,
* Dar a los servicios públicos una base jurídica sólida para inmunizarlos frente a los ataques de
carácter ideológico de un mercado no reglamentado
Los servicios públicos son esenciales para la cohesión social, económica y regional de Europa. Estosservicios deben ser de gran calidad y accesibles para todos(as) los(as) ciudadanos(as). Hasta ahora, lasprivatizaciones o las liberalizaciones (especialmente en los sectores de energía, correos y telecomunicaciones) eran las únicas alternativas propuestas para el desarrollo de los servicios públicos.
¡Es tiempo de encontrar otras soluciones!
Para firmar o más para obtener más información sobre esta iniciativa se debe entrar en el siguienteenlace/dirección de Internet.
http://www.petitionpublicservice.eu/es

.

Carta de recolzament a la decisió del Govern Veneçolà de nacionalitzar la companyia que dona el servei telefònic Veneçuela

Finalment hem enviat al Consolat de Veneçuela i al area de Premsa d’EUIA la següent resolució:

Ante la noticia aparecida en los medios de comunicación de españoles sobre el proyecto de nacionalización del gobierno de Venezuela sobre la Compañía Anónima Nacional Teléfonos de Venezuela (CANTV)la Asamblea del Transporte y Telecomunicaciones de Esquerra Unida i Alternativa (EUIA) manifestamos:

1º El apoyo a la citada nacionalización. Creemos que el pueblo venezolano, a través su representante legitimo, el Gobierno de Venezuela, puede y debe decidir sobre un sector tan importante como es el de las Telecomunicaciones, motor y acompañante de otros sectores económicos. El Gobierno venezolano, y no el capital con la única voluntad del beneficio económico, es quien tiene todo el derecho a decidir, cuál es el modelo de desarrollo económico que se implante en su país.

2º La esperanza de que se corrijan los desequilibrios tecnológicos territoriales y sociales que en la anterior etapa de pura consecución de lucro se han generado, y ello pasando a valorar el beneficio social por encima del económico. La desigualdad en el acceso a las nuevas tecnologías de la información y telecomunicaciones (fractura digital) es una forma sutil de desigualdad con un gran efecto multiplicador futuro, convirtiéndose tanto en causa de desigualdad como en efecto de ella.

3º Deseamos que el cambio de titularidad afecte también positivamente a las condiciones laborales y de vida de todo aquel y aquella que trabaje para la CANTV.

4º Pensamos que otros gobiernos, especialmente los más próximos a nosotros, deberían tomar nota del ejemplo venezolano y pasar de ser agentes pasivos (meros consumidores o espectadores) en materia de telecomunicaciones, a ser agentes activos y decisorios con una política propia de desarrollo en este área.

5º Respecto la nacionalización, nos sentimos mucho más próximos al pueblo venezolano y a su Gobierno que al 6% de acciones de CANTV propiedad de la corporación “española” TELEFONICA. Nuestra proximidad es de clase, no de banderas ni geográfica.

Saludos y ánimos !!

Asamblea del Transporte y Telecomunicaciones de Esquerra Unida i Alternativa (EUIA)

Resum Assemblea 31 de Gener de 2007

Temes del Consell Nacional de 20 de Gener.

Es van resumir les qüestions tractades en el Consell Nacional del 20 de Gener (en la convocatòria ja us vam fer arribar una resum i la gent que ens he fet arribar el vostre email el teniu en versió integra al vostre correu electrònic). En concret això afecta a la nostra Assemblea de la següent forma:
· Reducció dels impagats de quota, elevats a la nostra Assemblea d sector, no tan sols per una qüestió econòmica si no com a mostra d’un mínim compromís cap el col·lectiu.
· Carnet d’EUIA: Es considera positiu i es valora fer-la conjuntament amb la resta de Sectors de EUIA del Mon del Treball.
· Cens de gent simpatitzant: Formalitzar-lo per que aquesta gent pugui participar plenament de les nostres Assemblees i rebi la nostra informació, mogudes, etc,..
· Concentracions d’EUIA a favor de mesures que aturin la sinistralitat laboral: Participarem con Assemblea en aquestes concentracions, tot fent-nos responsables de garantir un mínim de gent en la jornada que ens toqui liderar la concentració i participant en les altres. La primera és el dia 7 de març.
· Jornades sobre Precarietat: Són organitzades per EUIA per el 28 i 29 de Juny (marqueu aquestes dates en les vostres agendes). L’idea és que com Assemblea de Sector participem donant la nostra visió de quines són les formes de precarietat que es donen al nostre Sector (precarietats Laborals, econòmiques o de Salut).
· Campanya Sempre a L’esquerra: Tenim materials (engantxines, díptics, etc) d’aquesta campanya de creixement d’EUIA. En aquesta mateixa comunicació les adjuntem per que la distribuïu com a creieu oportú per la vostra feina...

* Transport Ferroviari de Mercaderies:

Davant la problemàtica plantejada amb el tancament de varies terminals de petit i mitjà dimensió de descarrega de mercaderies i la eliminació dels trens de mercaderies multiclients juntament amb la progressiva privatització de les terminals més rentables), s’acorda portar el tema al parlament espanyol en forma de pregunta al ministeri de Foment. A finals de febrer enviarem a la gent de la nostra Assemblea de RENFE-ADIF ( i qui no sigui de RENFE i tingui interès que ens ho faci saber) la proposta-base de la pregunta parlamentaria i la informació annexa amb la intenció de fer a principis de març una reunió monogràfica preparatòria definitiva amb aquest tema.

Valoració Procés de Pau del País Basc.

Tot i que finalment, el company Reinaldo Roca de la plataforma “Sí al procés de pau”, no va poder assistir, es valora el diàleg com l’únic camí possible per resoldre el conflicte d’Euskadi. Quedem que intentarem portar a algú d’aquesta Plataforma en el futur per fer un debat més a fons. ric).

Col·laboració amb la Associació per la Promoció del Transport Públic:

S’explica que ens hem ofert com a altaveu de reivindicacions d’aquesta associació a més de compartir informacions i estudis. Ho farem igualment amb altres moviments relacionats amb el nostre sector com els sindicats (p.e. properament esperem contactes amb STAC del Sector del Taxi), les associacions de usuaris (Ass. De internautes) , etc.

Eleccions Sindicals 2007 al nostre Sector:

Per evitar malentesos amb les forces sindicals, es rebutja l’idea d’organitzar un debat electoral participatiu i obert, amb totes les candidatures que es presenten ales eleccions de Sindicals de Telefònica. S’acorda fer-ho per altres temes que no siguin electorals.


Propostes generals del Sector de Transports i les Telecos, per les eleccions municipals del 2007.

Es presenten les següents propostes:

TRANSPORT
· Hem de garantir que qualsevol dia de l’any una persona pugui anar i tornar a la seva capital de comarca el mateix dia en transport públic.
· Prioritzar les inversions en transport públic de proximitat,
· Compromís de que les tarifes no pugin més de l’IPC.Ampliació de les zones tarifàries nº1 a noves poblacions del voltant, i racionalització i homogeneïtzació del sistema tarifari i de descomptes.
· Augment de la freqüència de pas, millorant les freqüències de pas actuals en època estival i festius.
· Adaptació total de la xarxa de transport pública la gent discapacitada.
· Augment del transport públic nocturn amb un augment horari. Acords amb les zones d’oci nocturn, per dotar de transport públics (finançat pel sector d’oci privat) aquelles zones
· .Compromisos amb els polígons industrials, per a que aquells o finançats per aquells, estiguin units per transport col·lectiu amb la població més propera, amb connexió en metro, metro lleuger o tren.
· Acords amb el sector del taxi, per reconvertir la flota, millorar el servei i dotar de més seguretat als conductors / conductores i al passatge.
· Unir el Tram Baix y el Tram Besos per la Diagonal

TELECOS
· Afavorir la implementació de serveis més potents (fibra òptica i UMTS). Contraposem aquest model a l’actual que s’aprofita al màxim d’una xarxa ja amortitzada, però que limita el desenvolupament a mig termini. Foment de la compartició d’infraestructures de telecomunicacions entre operadores. Això també seria aplicable a les obres de canalització del serveis.
· Exigència d’un projecte de Telecomunicació en tota edificació nova o de nova rehabilitació, garantint l’accés de qualsevol veí o veïna, empresa o professional a qualsevol servei de telecomunicació, associant l’accés al servei i no a la companyia, i fent sempre preferent el dret d’un ocupant a gaudir d’un servei que ha sol·licitat a qualsevol operadora.
· Mesures per aconseguir Administracions Obertes de cada Ajuntament, amb un portal únic i amb una plataforma única, digitalització dels tràmits garantint la interoperativitat dels sistemes. Desenvolupar l’ús de la certificació electrònica, l’ús de la signatura identitat electrònica
· Aposta per les tecnologies WIFI i Transmissió per satèl·lit per solucionar els problemes de transmissió en les àrees rurals o fora dels casc urbà.
· Promoure l’alfabetització digital de la ciutadania, especialment per adults. La idea es combatre una exclusió digital de part de la població.
· Aconseguir que a cada Centre Cívic o biblioteca municipal existeixi personal format i formador en noves tecnologies
· .Creació de Continguts: digitalització del patrimoni cultural municipal, fent-lo consultable a la xarxa. Creació de continguts i aplicacions en formats online multiplataforma (visibles en formats estàndards) .
· Garantir la no existència de barreres a col·lectius concrets com a persones cegues o persones analfabetes.
· Suport, impuls i creació de la xarxa d’accés lliure municipals sense fils (àrees Wifi) a Internet a les ciutats.
· Control d’emissions radioelèctriques de les antenes de telefonia mòbil. S’ha de garantir un doble objectiu: Bona cobertura a tot el municipi i gens d’efectes nocius sobre la salut.
· Impuls a les administracions municipals, centres cívics, biblioteques, etc de software lliure i de estàndards per la ciutadania en general i al personal municipal , contraposat al creat pels grans monopolis privats, amb descarrega de programes lliures. Fomentar l’ús de software en català.
· Desenvolupament de les formes de participació i de complement, entès com a incentiu a la participació ciutadana i no com una barrera.
· Interconnexió de totes de les bases de dades del mateix Ajuntament. Foment d’interconnexió amb altres administracions amb vocació de finestreta única., propera ala ciutadania.
· Adopció del protocol IPv6 a les xarxes de administracions municipals.

Pressupost de la Generalitat 2007:

Finalment des de la nostra Assemblea no es presenta cap proposta per als pressupostos de la Generalitat del 2007 .

Hores i Dies de fer les nostres reunions:

Ens comenten si existeix la possibilitat de fer les reunions abans (en comptes de les 6 a les 5 de la tarda). Aprofitem l’ocasió per fer-vos la consulta de quan seria el millor horari per vosaltres. En principi plantejaríem tres possibilitats que serien:
· posar-les un dia de cada dia a les 5 de la tarda o
· posar-les dissabte matí.
· deixar les coses com estan (o sigui un dia de cada dia a les 6)Preguem que ens feu arribar les vostres preferències horàries i de dia, per email , telefon, etc...